Començar de zero

Tocant fons

2005-05-30T23:08:00.000+02:00

Ja han estat unes quantes les persones que m'han dit que tenia aquest diari abandonat, que no donava senyals de vida, que havia desaparegut del mapa i que no sabien res de mi.

Últimament tinc la sensació que la meva vida se m'escapa de les mans. Quan vaig començar el diari, tenia la intenció de canviar moltes coses i vaig començar a fer-ho. Però ara me n'he adonat que m'he estancat, he perdut el control i les coses no van com jo voldria. No m'organitzo bé. No tinc temps de fer res, ni d'escriure al diari. No sé què vull. No sé en quin punt estic. Vaig deixant les coses per més endavant i se m'acumula la feina. Definitivament això no és el que tenia previst.

Per sort, abans que la cosa vagi a pitjor, n'he agafat consciència i m'estic plantejant recomençar a començar de zero. El principal problema és que no tinc temps de fer res. Bé, sí que tinc temps, però potser l'adjudicació de prioritats que li faig no és la més correcta. En dedico molt a estar amb els amics, en detriment d'altres coses. Però bé, això no ha de ser necessàriament dolent. El que passa és que estar amb els amics em serveix per riure, desconnectar, passar-ho bé i divertir-me. Però no per començar de zero.

Hi pensaré. I intentaré anar-ho reflectint aquí.

Hoy no me puedo levantar

2005-04-27T21:11:00.000+02:00

el fin de semana me dejó fatal!

Això no pot ser! Últimament estic sortint massa i després arrossego el cansament durant tota la setmana. Sortir quatre dies de set és molt. El cap de setmana passat vaig sortir dijous fins les 3, divendres fins les 5, dissabte fins les 8 i diumenge fins la 1.

No sé què ho fa això. Si sortint amb els amics a menjar alguna cosa o a fer una cervesa n'hi hauria prou, entre setmana! No cal allargar-ho fins tan tard. No crec que sigui per anar a buscar "rotllo", perquè els dijous i els diumenges ni em passa pel cap, sabent que el dia següent m'he d'aixecar aviat. Potser és que no tinc ganes d'estar-me sol a casa. Però només cal que algú em digui per sortir, que jo m'hi apunto.

I bé, no hi hauria cap problema si el fet de sortir no comportés estar cansat durant la setmana. Però no és així. Estic tot el dia amb son, he de fer esforços per aixecar-me al matí i em sento cansat.

Ho hauré d'analitzar. I fer una mica de bondat... o no! :-)

Mammas Mias! ;-)

2005-04-21T19:37:00.000+02:00

Avui és un dia històric. El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest matí la reforma del Codi Civil que permetrà que gais i lesbianes ens poguem casar en les mateixes condicions que les parelles heterosexuals.

No tinc cap intenció de casar-me. De fet no crec ni en el matrimoni (sigui hetero, sigui gai) ni en l'amor per tota la vida. Algun dia us explicaré les meves teories. Però a partir d'ara qui es vulgui casar podrà fer-ho amb qui vulgui, amb totes les implicacions que això comporta: reconeixement de la parella com a cònjugue, permís laboral per casament, herència, regulació de la separació... i sobretot, adopció conjunta.

I és que per mi és molt més important el tema de l'adopció. El dia que tingui parella (creuem els dits), ens casem o no, gràcies a la reforma aprovada avui podrem adoptar conjuntament i tenir fills en comú. Fins ara podíem adoptar a títol individual, però en cap cas els fills es considerarien fills de la parella. Finalment aquesta situació s'ha regularitzat i tindrem els mateixos drets i els mateixos deures que la resta de parelles.

Estic convençut que aquesta normalització servirà també per lluitar contra la homofòbia.

Així doncs, enhorabona a tothom!

Absència

2005-04-20T14:32:00.002+02:00

M'he agafat un cap de setmana llarg de vacances. Ja tocava, tenint en compte que per Setmana Santa no vaig sortir de Barcelona. M'ha servit per descansar mentalment i esgotar-me físicament. He vist amics que veig molt poc i no he tingut res a fer en tot el dia, simplement el que em vingués de gust en cada moment. La veritat és que m'ha anat molt bé.

Aquesta setmana, espero que sigui veritat, acabaré amb totes les coses pendents del pis. Ja no penso gaire en Ell, però estic alerta perquè no sé què passarà quan el vegi. I s'acosta Sant Jordi... em conec i sé que m'afectarà.

Tinc unes quantes coses per explicar, però tot al seu temps. Ara només volia donar senyals de vida. Torno amb molta energia i ganes de fer coses. Ja ho anireu llegint!

Seguim amb el Papa

2005-04-14T01:13:00.000+02:00

Però aquesta vegada des d'una altra perspectiva. Aquesta és la portada de la revista EL JUEVES d'aquesta setmana!

Ei, i jo m'agafo uns dies de festa... fins la setmana que ve!

Ha sortit el sol

2005-04-11T10:40:00.000+02:00

Ja vaig comentar l'altre dia que passés el que passés aquest cap de setmana, el sol continuaria sortint cada dia. I, efectivament, avui ha sortit el sol!

Ahir, després de molts dubtes vaig decidir-me a enviar el missatge. No va ser exactament el que vaig posar al blog, ja que alguns amics em van recomanar uns retocs. Però si fa no fa deia el mateix amb unes altres paraules. Al cap de deu minuts em va arribar l'espera. O sigui que l'angoixant espera no es va allargar gaire. Li deia per quedar ahir al vespre i la resposta, que no transcriuré, deia que ahir no podia, que "potser un altre dia". Aquest "potser" em va deixar les coses força clares. No em va dir que el deixés en pau, però vull pensar que això servirà per tancar aquesta història... com a mínim per la meva part.

Jo no insistiré més. No el trucaré i no li enviaré missatges, però si me'l trobo el saludaré igualment. No negaré que encara tinc aquella miqueta d'esperança, però penso que ja he invertit prou energia i que aquesta obsessió per Ell no em deixa Començar de zero, que és el que hauria de fer.

La veritat és que no estic fotut. Una part de mi pensa que amb la seva resposta s'acaba tot, una altra pensa que qualsevol dia em trucarà. Però la meva decisió és no prendre la iniciativa. I si hi ha cap novetat, ja improvisaré sobre la marxa! A partir d'ara s'ha acabat fer o deixar de fer determinades coses per trobar-me'l. A passar-ho bé i a viure!

Potser us estranyarà tant com a mi la facilitat amb què faig aquest canvi i deixo de lluitar per Ell. Com ja he insistit moltes vegades és una persona que m'agrada molt, que em sembla simpàtica, però a qui no conec. Suposo que si el conegués i estigués realment enamorat ho passaria molt malament. Però no és el cas. Només tenia moltes ganes de conéixer-lo i si no pot ser, val més deixar-ho així. Potser en un altre moment de la meva vida no llençaria la tovallola, però en la meva situació actual no vull que aquestes ganes d'acostar-m'hi em condicionin de la manera que ho han fet fins ara.

La decisió

2005-04-08T12:17:00.000+02:00

Finalment m'he decidit a enviar-li el missatge. Si avui no el veig, demà a la tarda li enviaré aquest text:

"Hola! M'agradaria molt parlar amb tu en un lloc més tranquil que on ens veiem sempre. Què me'n dius d'aquell cafè? Et ve de gust fer-lo demà al vespre?"

A veure què passa. Ja us informaré!

Incidència a la L4

2005-04-06T21:22:00.000+02:00

"A causa d'una incidència, la línia 4 del metro té un temps d'espera superior a l'habitual"

Aquest és el típic avís que els usuaris del metro de Barcelona estem massa acostumats a sentir. Cada vegada que el sento em començo a imaginar què deu ser aquesta incidència i algun dia ja us explicaré les meves teories. Avui, però, no m'ha fet falta fer servir la imaginació.

Estava al primer vagó, just al costat de la cabina del conductor i he pogut sentir tots els missatges que li arribaven per la ràdio. Es veu que una persona ha entrat el túnel a l'estació de Ciutadella-Vila Olímpica, en direcció Barceloneta. He pogut sentir com en feien la descripció, com començava la persecució i com comentaven que havia sortit del túnel per tornar-hi a entrar.

M'hauria agradat saber com acabava la cosa, però arribava molt tard a la feina i al final he hagut d'agafar un taxi.

A partir d'ara quan hi hagi una incidència seré capaç d'oblidar-ho i tornar-me a imaginar vés a saber què o ja em quedaré sempre amb aquesta història? Bé, no crec que trigui gaire a sortir de dubtes!

Com li dic que em moro per quedar amb Ell?

2005-04-05T14:36:00.000+02:00

[ACTUALITZAT A LES 22:25, TEXT AFEGIT AL FINAL]

Jo estava molt decidit a enviar-li un SMS, però ja no tinc res clar.

Per una banda, hi ha gent que m'aconsella trucar-lo. Això em fa pànic!!

D'altra banda, he començat a pensar que dissabte ja li vaig dir que quan li vagi bé m'avisi. No és insistir massa enviar-li el missatge o trucar-lo? A més, aquest cap de setmana i el que ve no hi sóc i no el veuré, potser esperar-me, no?

De tota manera, en principi mantinc la idea d'enviar-li el missatge, però si ho faig li enviaré dijous per quedar divendres. Després d'unes quantes propostes, he fet una selecció i de moment em quedo amb aquests (conservo el número de proposta):

Proposta 1
"Hola! Noi, m'agradaria parlar amb tu més estona i amb menys soroll que l'altre dia. Et voldria conéixer una mica millor. Què me'n dius d'aquell cafè? Et ve de gust fer-lo demà, a tal hora a tal lloc?"

Proposta 5
"Demà a les 20h t'espero al lloc de sempre. Tinc ganes de parlar amb tu."

Proposta 9
"Ei, si no et ve de gust el cafè, què et semblaria un sopar? O un teatre?"

Proposta 10
"Em deixes que et conegui una mica més? Fem aquell cafè que et vaig proposar? Demà a tal hora i a tal lloc?"

Proposta 12
"T'ho he de dir: m'agrades. No et vull agobiar, però et va bé quedar a tal hora a tal lloc? Fem aquell cafè i t'ho explico. Només et voldria conéixer una mica més. Què me'n dius?"

No n'hi ha cap que m'agradi del tot, però bé, encara tinc temps per madurar-ho...
Els missatges que he descartat es poden llegir als comentaris del post anterior.

[ACTUALITZACIÓ A LES 22:25]

He trobat el missatge adequat!!!

"Mira't http://capals30.blogspot.com"

Em sembla que li envio això i no el torno a veure mai més! Pobret, com s'espantaria!!!

Planificació del projecte

2005-04-04T12:46:00.000+02:00

Objectiu: aconseguir quedar amb Ell per prendre un cafè.
Antecedents: si Ell no pren la iniciativa ho faré jo.
Punts crítics: es pot espantar, agobiar, aclaparar i no voler saber res més de mi.
Entorn de desenvolupament: cal decidir entre trucada telefònica o missatge sms.
Data d'inici: dimarts al migdia o dimecres al migdia.

Dubtes: Trucada o missatge?

M'encantaria trucar-lo, sentir la seva veu i poder parlar una estona amb Ell. Però si hi mantinc una conversa, em tallaré molt i no sabré cap on encaminar-la. Caldria no parlar-li només de quedar, allargar-ho d'alguna manera, però em conec i em quedaré en blanc. Em posaré nerviós, pensaré que l'estic molestant i em sentiré estúpid per la conversa. Els punts a favor de la trucada són la immediatesa de la resposta, l'espontaneïtat i el factor sorpresa amb poc temps de reacció. Els punts en contra són els que he detallat abans i la decepció que em puc endur si en aquell moment no pot parlar! Amb el que em costarà marcar el seu número em sentiré fatal si passa això.

Crec que em sentiré més còmode enviant-li un missatge. És més fred, però es tracta de buscar un text divertit, enginyós i original. Com si fos tan fàcil! A vegades les coses senzilles són les que funcionen millor. Fa uns mesos un noi em va enviar un sms senzill però contundent: "Tinc un petit problema: m'agrades molt". A mi aquest noi no m'agradava, però vaig trobar el missatge molt tendre i el vaig trucar immediatament. És clar que la situació era diferent, ja ens coneixíem. Els punts a favor del missatge són que no el pressionaré tant com amb una trucada, que hauré calculat milimètricament el text i segur que no em surto del guió i que li puc dir coses que parlant no li diria. Els punts en contra són l'angoixosa espera d'una resposta que, en el pitjor dels casos pot no arribar i el temps que pot tenir Ell per pensar-se una resposta correcta, però sense cap compromís.

A no ser que algú em faci veure que és millor la trucada, enviaré el missatge. Fins a quin punt li he d'ensenyar les meves cartes? No ho sé, intento escriure'n una primera versió, que segur que li faltarà molt per madurar.

"Hola! Noi, m'agradaria parlar amb tu més estona i amb menys soroll que l'altre dia. Et voldria conéixer una mica millor. Què me'n dius d'aquell cafè? Et ve de gust fer-lo demà?"

Patètic. I això que l'he reescrit unes quantes vegades. A veure si em concentro i em surt alguna cosa millor.

Sorpresa!

2005-04-04T02:46:00.000+02:00

Aquest diumenge havia quedat amb els amics pel centre de Barcelona. He sortit del metro, he començat a caminar i he trucat una amiga. Quan anava a travessar un carrer, a l'altra vorera hi era Ell!!! No sé com no m'ha agafat un patatús! Jo, amb l'amiga al telèfon i Ell que creuava. Només li he pogut dir adéu. Ni dos petons ens hem fet! He pensat que si tallava la trucada per parlar-hi, es notaria molt. Però ara em dic i què si s'hagués notat? No vull que reaccioni? No espero una resposta? Doncs que se n'adoni que m'agrada molt!

Per cert, que guapo que estava avui! Normalment va amb samarretes, però avui portava una camisa blanca amb els botons del coll descordats i una americana. Anava amb un amic, que també és amic d'un amic meu i que em va dir que si m'agrada li digui directament. Aquest amic també anava mudat. A saber on anaven! Només espero que hagin fet algun comentari de mi. L'amic li pot haver dit tot el que jo li he explicat!

Ui, són gairebé les tres i el despertador sonarà a dos quarts de vuit. Bona nit!

Saturday night fever

2005-04-03T20:22:00.000+02:00

I mai milor dit! Sembla que el dissabte a la nit em faci emmalaltir. És el dia en què estic pràcticament segur que el veuré. Ahir no va ser una excepció. I per variar, ho vaig tornar a fer tan malament com vaig poder.

Ell estava amb uns amics, i després de molta estona m'hi vaig acostar i el vaig saludar. Amb prou feines vam intercanviar tres frases. Va ser molt --permeteu-me l'expressió-- cutre. Més o menys:

Jo: -Hola!
Ell: -Hola!
Jo: -Estava aquí al costat, t'he vist i m'he dit vés a saludar.
Ell: -Doncs ben fet!
Jo: -Deunidó quina pelada que t'has fet!
Ell: -Perdona?
Jo: -Que quina pelada!
Ell: -Que no et sento, avui estic mig sord, i la música molt alta.
Jo: -Sí, noi, tens raó, avui és difícil parlar aquí. Deia que quina pelada!
Ell: -Ah, sí! Ja tocava.
Jo: -Bé, me'n torno amb els meus amics. Ei, el dia que et vagi bé ja diràs.
Ell: -Sí!
Jo: -Fins ara!
Ell: -Fins ara!

Com puc fer-ho tan malament???
I evidentment, la febre del dissabte a la nit comença a fer el seu efecte i avui no deixo de pensar-hi.

Una amiga ahir em va dir que m'esperi un parell de dies i li digui: "quedem avui a tal hora per fer aquell cafè?". Crec que és bona idea. Si està interessat dirà que sí o proposarà data alternativa. Si no està interessat, sortirà per la tangent. Això s'ha d'acabar. En un sentit o en l'altre, però necessito aclarir-me. Aquest noi m'està influint a l'hora de fer determinades coses. I això no pot ser!

Per acabar-ho de rematar avui he vist "La boda del meu millor amic", que regalava el diari AVUI i com no podia ser d'altra manera, he relacionat tota la pel·lícula amb Ell.

Alguna ànima caritativa em pot aconsellar? Prenc la iniciativa encara que el pugui agobiar? M'espero?. El seny? La rauxa?

Benvolguts desconeguts

2005-03-30T19:44:00.000+02:00

A la dreta d'aquest text, podeu veure que he inclòs uns enllaços a weblogs de desconeguts. Desconeguts amb el bon sentit de la paraula. Senzillament, gent que no conec, encara que cada vegada són més coneguts gràcies als articles que van publicant als seus diaris.

Em fascina la idea que gent que no ens coneixem entre nosaltres, poguem llegir coses tan íntimes com les que estem escrivint, i a més, de forma totalment anònima. I és que potser tenim en comú més d'allò que ens pensem. Per exemple, jo també cada dia arribo deu minuts tard a la feina, em llevi a l'hora que em llevi, com li passa a la Tracy. O tinc greus problemes a l'hora de comprar-me texans, que si em van bé de cintura, m'apreten més avall, o em fan bossa al cul, o són massa llargs, o massa amples... com li passa a l'Estranya amb els sostens.

Així que aprofito per donar-vos les gràcies per haver-vos aturat a llegir aquesta pàgina, i us comunico que regularment jo em llegeixo les vostres.

No t'oblido

2005-03-30T10:59:00.000+02:00

Avui faries 64 anys.
Mama, t'estimaré sempre.

Balanç - Setmana 6 (o quin Via Crucis!)

2005-03-29T19:18:00.000+02:00

Hi havia bons propòsits pels quatre dies de festa. Era un bon moment per reorganitzar completament el pis, per sentir-m'hi a gust i poder començar a canviar coses més espirituals. Crec que no podré fer aquests canvis interns fins que no em senti bé al pis.

Les expectatives s'han complert a mitges. El divendres i el dissabte sí que vaig fer el que tenia previst. Tinc una habitació enllestida, l'altra està ben neta però plena de trastos i la petitona la vaig mig enllestir ahir. Avui ha de quedar acabada. Els trastos intentaré endreçar-los, ordenar-los, classificar-los i llençar els que calguin durant la setmana. I després només quedarà fer la cuina, el menjador i el lavabo, on no calen grans canvis. Només una neteja a fons.

Aquests dies he sortit molt i he dormit molt. M'ho he passat molt bé, però avui m'ha vingut una gran sensació de culpa per no haver fet el que tenia previst.

D'altra banda, la lectura casual d'un missatge al mòbil del meu ex, de fa més d'un any va estar a punt de fer-me plorar. Hem compartit tantes coses. Me l'estimo tant... El nostre problema ha estat de convivència i de no coincidir en la manera de ser. Coses del dia a dia, perquè el que és la nostra ideologia és força similar. Però les coses petites són les que ens han fet mal.

Finalment, Ell. Després de la gran alegria d'aconseguir el seu telèfon ara m'estic desil·lusionant una mica. No m'ha dit res per quedar. No sé si li hauria de dir jo. Segurament deixaré passar la setmana i quan el vegi dissabte, segons com vagi la cosa, li tornaré a fer la proposta. O potser m'aniré fent a la idea que no hi ha res a fer.

Bé, espero que el balanç d'aquesta setmana que comencem sigui més positiu. Com a mínim la setmana és més curta!

Embolics

2005-03-29T15:01:00.000+02:00

L'escena es localitza a Barcelona. És diumenge a la nit. L'endemà és festiu, dilluns de pasqua. Dos homes surten d'un bar. Un d'ells, en Lluís, se'n va a la discoteca. L'altre se'n va a dormir. En Lluís es troba amb uns coneguts i s'ho passa molt bé ballant amb ells. Al cap d'una estona s'està embolicant amb un dels coneguts. Alarma! En Lluís està cometent un error. Per passar la nit és millor un desconegut. Ell no vol res seriós i per això sempre és millor un desconegut. Amb els coneguts sempre hi ha problemes...

Barcelona. Matinada de dilluns. Interior d'una habitació amb poca llum. Un llit. Dos homes. Han passat una gran nit, però ha arribat el moment en què en Lluís ha decidit marxar. Intenta, com pot, explicar que no vol compromisos. Mentre es vesteix, l'altre home veu que té un missatge al mòbil. Un conegut dels dos els ha vist aquesta nit a la discoteca. Li ha fet mal veure'ls. Està enamorat de qui ha estat la parella d'en Lluís aquesta nit. Què passarà ara entre ells? Què passarà ara entre en Lluís i aquest tercer home? En Lluís ha tornat a posar-se de peus a la galleda.

Dilluns de pasqua. Tarda. En Lluís està sol a casa. Li arriba un missatge al mòbil. Un noi amb qui havia estat fa uns dies li envia un missatge de comiat. En Lluís ha passat bastant d'ell i finalment aquest noi se n'ha cansat. També era un conegut.

En Lluís sembla haver après la lliçó. A partir d'ara, res de coneguts. Esperem que a més d'haver-la après, l'apliqui.

El Seny i la Rauxa

2005-03-29T10:28:00.000+02:00

Per Barcelona es poden veure molts anuncis sobre la Cursa de Bombers. Els protagonistes d'aquests anuncis són el Seny i la Rauxa. Es podria dir que ells també són els personatges que tinc dins del meu cap.

La Rauxa em diu:

Truca'l, truca'l, truca'l! Has d'aconseguir quedar amb Ell. Si n'estàs ben enamorat. Que descobreixi com ets, segur que li agradarà! Va, que mai no has estat tan a prop seu. Aprofita la oportunitat!

El Seny em diu:

No estàs enamorat, simplement et fa gràcia i l'estàs idealitzant. No el coneixes, no en saps gairebé res. Si volgués alguna cosa ja t'hauria trucat. Treu-te'l del cap i viu la vida! Ara mateix NO pots començar una relació amb ningú. Saps perfectament que no estàs preparat.

A qui faig cas?

Sitges

2005-03-29T10:04:00.000+02:00

Tinc un amic que fa temps que volia anar un dissabte de festa a Sitges. I vam decidir anar-hi el dissabte sant. Quina nit!

Vam arribar-hi al vespre i vam passejar una mica, fent temps per anar a sopar. Mentre fèiem un cafè vam repassar tots els nois que s'apropaven. Després de sopar vam veure que els bars estaven buits i vam decidir passejar una mica més... fins que ens vam trobar un grup de gent cantant caramelles. Ens hi vam apuntar! Ens van donar una fotocòpia de les cançons que cantaven i apa, a desafinar!

Després vam anar a un bar on ja hi començava a haver-hi gent. I vam conéixer uns anglesos que estaven allà de vacances. Vam estar tota la nit amb ells i al final ens van convidar a seguir la festa a casa seva. N'hi havia un que em feia gràcia, però no va haver-hi res a fer. En canvi el meu amic va estar amb dos! Primer amb un a casa dels anglesos i després amb un altre, que era de Sitges, a casa seva.

Vaig arribar a casa a quarts de dues (del migdia!) i evidentment la feina del pis es va quedar aturada. Quan em vaig despertar, vaig tenir el temps just per menjar una mica, dutxar-me, vestir-me i anar a fer un cafè abans de sopar i sortir de festa! Era la última nit del llaaaaarg cap de setmana!

Per cert, a casa dels anglesos vaig veure molta, massa, droga. No l'he provat mai, ni la vaig provar aquella nit, però em va impressionar la quantitat que en tenien i la quantitat que en consumien. El més trist és que això em sembla que no és cap excepció...

Canvis

2005-03-26T14:03:00.000+01:00

Avui he dormit a la meva nova habitació!
Ahir vaig començar a reorganitzar el pis i això va agafant forma. Hi ha molta feina i a vegades surten imprevistos, com un noi cordovès que vaig conéixer dissabte (què m'està passant últimament amb els andalusos?) i que va provocar que em llevés molt més tard del que tenia previst. I no vaig poder fer tot el que volia fer ahir al pis, però bé, de moment estic content amb els resultats, tant pel que fa al cordovès com pel que fa al pis!

Més canvis. Des del dia que vaig aconseguir el telèfon d'Ell, he passat per diferents sensacions molt intenses. Els primers dies, sense poder apartar els ulls del mòbil, desesperant-me perquè no em deia res per quedar. Després adonant-me que no puc passar-me el dia fotut esperant un missatge d'una persona que pràcticament no conec. I finalment decidint passar-m'ho bé i deixar el tema en background. Si es decideix a quedar, ja dirà alguna cosa i llavors serà el moment de veure si és com me l'imagino i si hi tinc alguna possibilitat.
Ahir el vaig veure al lloc de sempre. Hi havia molta gent i jo no li vaig dir res. Crec que Ell no em va veure. Em vaig quedar amb uns amics assegut a l'entrada del bar i ell era cap al fons. Més tard amb els amics vam anar cap a dintre i just en aquell moment Ell sortia. No ens va veure, però jo vaig aprofitar per dir-li hola i fer-li dos petons. Res més. No em sentia amb la necessitat de forçar la situació.
Al cap d'una estona vam canviar de bar i la història es va repetir. Quan nosaltres entràvem Ell sortia. Va passar pel meu costat i estic segur que em va veure, però jo mirava cap a una altra banda per veure si em deia alguna cosa i no em va dir res. I tampoc va dir res a un del meus amics que també el coneix.
I precisament jo havia interrogat aquest amic una miqueta abans. Feia temps que no el veia perquè la última vegada vaig veure que el saludava a Ell i després li preguntava a un altre amic seu sobre com havia acabat la cosa ¿¿¿???. L'amic li va dir que no n'havia sabut res més. Jo en aquell moment vaig decidir no que no volia saber la història, que segurament em decebria i m'allunyaria més d'Ell. Però ahir vaig preguntar-li. I la seva resposta va ser: "És un noi molt simpàtic, molt bona persona, però mantingues les expectatives baixes. Tot el que les superi serà bo.". Crec que és un bon consell, i això també em va ajudar a no forçar una conversa amb Ell ni a pensar-hi tota la nit. Veurem què passa.

I finalment, l'últim canvi que volia comentar és que he modificat les opcions del diari perquè tothom pugui deixar-hi comentaris sense necessitat d'estar registrat a Blogger. Inicialment vaig decidir no permetre els comentaris anònims per evitar-ne d'homòfobs, però al final he canviat d'idea. Això sí, em reservo el dret d'esborrar aquells comentaris que siguin ofensius, intolerants o irrespectuosos.

Curiositats

2005-03-25T20:47:00.001+01:00

Ahir vaig veure dues coses que em van cridar l'atenció. És un gran invent això que els mòbils portin càmera de fotos! Així les puc ensenyar.

Aquest cotxe tan floridament primaveral està en venda.

Aquest endoll estava en un bar. La paret dóna a l'exterior i el cable que està connectat a l'endoll prové d'un forat a la paret. Què hi deu haver connectat?

Solidaritat amb els metges de Leganés

2005-03-23T18:01:00.000+01:00

La polèmica per les pressumptes irregularitats en l'administració de sedants a malalts terminals de l'hospital Severo Ochoa de Leganés, que haurien provocat la mort a aquests malalts en una mena d'eutanàsia encoberta m'ha fet pensar en el que em va explicar un amic fa temps. La seva mare havia mort feia uns anys i després d'aquest temps ell es feia unes reflexions. Intentaré reproduir el que em va dir:

"La malaltia de la meva mare els últims mesos havia avançat molt ràpidament i la seva situació s'havia convertit en terminal els darrers dies. Se la veia molt cansada, amb son, poques ganes de parlar i cada dia que passava el dolor li augmentava. Tres o quatre dies després que jo me n'adonés que la situació era molt greu vaig rebre una trucada del metge, de la qual només recordo que em va dir que estiguéssim localitzables. Ella es passava moltes hores dormint i quan estava desperta patia molt pel dolor. Els sedants que li administraven ja no li feien efecte. Aleshores el metge va dir que li administraria un sedant molt fort i que probablement això faria que estigués dormint tota l'estona. Dos dies més tard, quan el metge la va visitar es va adonar que si estava mig endormiscada sentia el dolor i ens va demanar si volíem que li administressin un calmant encara més fort. Morfina. No va dir aquesta paraula però és el que jo vaig pensar. Vam accedir-hi. Era molt dur i alhora molt egoïsta fer-la patir només per poder-la veure desperta. Es mereixia no patir. Li van començar a donar morfina un dijous a la tarda. Divendres al matí moria. Em vaig sentir molt malament per no haver-me pogut acomiadar bé, em sentia responsable per haver estat jo qui va autoritzar a donar-li morfina.

Ara que han passat els anys me n'adono que quan el metge em va demanar permís per donar-li aquesta última medicació, potser (i espero que fos així), el que em demanava era si l'autoritzava a donar-li un sedant en una dosi prou alta com per provocar-li la mort. Eutanàsia. En aquell moment no em vaig saber adonar de la situació, no vaig saber llegir entre línies. Jo no volia que morís! Jo no volia que patís! Però ara que veig probable que el metge em demanava autorització per practicar-li l'eutanàsia em sento profundament agraït. En aquell moment, insisteixo, si és que realment el metge em deia el que ara crec haver entés, aquell home ens va fer costat de la millor manera que podia fer-ho. La malaltia era irreversible. Avançava molt ràpidament. El dolor era immens. La meva mare no feia res més que dormir. La mort se li acostava. Crec que el millor que es podia fer era avançar-la. No hauria estat humà deixar que la meva mare patís uns dies o alguna setmana més.

Sé que és el que ella hauria volgut. Alguna vegada n'havíem parlat. Qui sap si ella també en va parlar amb el metge.

Em sento molt bé per haver pres aquella decisió, encara que fos de forma inconscient."

El que sap greu és que aquest tema no estigui regulat i els metges hagin d'actuar amb extremada precaució perquè s'hi juguen la feina i una estada a la presó.

No hi vaig pensar!

2005-03-22T23:00:00.000+01:00

Avui m'he adonat que ahir, quan vaig escriure el balanç de la setmana, no vaig posar res sobre els canvis que vull fer a la meva vida. Curiós, tenint en compte que aquest diari es diu "Començar de zero" precisament per això, perquè hauria de ser un reflex dels canvis que vull fer. De fet, aquests canvis no estan definits clarament però sí que hi ha petites coses que no m'agraden i vull millorar.

Però per fer tot això necessito estabilitat, i és per aquest motiu que estic tant capficat amb el tema del pis. Fins que no el tingui canviat i m'hi senti bé, no em podré dedicar a començar a canviar coses. Espero poder començar a fer-ho la setmana que ve, ja ho veurem.

Bé, i tota aquesta reflexió justifica que a continuació escrigui la lletra de la cançó de la sèrie Ventdelplà, que acabo de veure:

Descobreix-te
i sentiràs que el camí és immens.
Prova un altre lloc per començar de nou.
Construeix-te
la vida al ritme que et marca el cor.
Obre els ulls al món.
Tu decidiràs.

Balanç - Setmana 5

2005-03-21T23:11:00.000+01:00

Bé, sembla que les coses comencen a canviar!

La setmana ha estat força dura, sobretot als vespres. Sol a casa no em sentia còmode, i finalment he començat a decidir quins canvis vull fer al pis. Ja tinc una sèrie de coses que vull comprar i ja sé que canviaré d'habitació i més o menys com la muntaré. També he decidit com vull l'habitació de l'ordinador. O sigui que això va agafant forma!

D'altra banda, la incertesa de saber si dissabte el veuria i li podria dir de quedar també m'ha fet sentir-me malament molts vespres. Al final la cosa va sortir bé, però ara estic passant per aquella agonia d'esperar que arribi el seu missatge. És dur, però feia anys que no tenia aquesta sensació.

Pel que fa al meu ex, el vaig veure dimecres, per demanar-li que evitem estar en contacte durant una temporada. Encara penso força en ell. No n'estic enamorat, però és molt dur separar-te d'una persona amb qui has estat durant cinc anys. Cal mantenir una distància per intentar ser amics més endavant.

Fàstic

2005-03-21T12:51:00.000+01:00

Això és el que sento després de llegir que els Estats Units han aprovat aquesta nit a correcuita una llei perquè es torni a alimentar i medicar una dona que fa quinze anys que està en coma i que divendres passat va ser desconnectada de les màquines que l'alimentaven i la medicaven per ordre d'un jutge.

El govern d'Estats Units ha actuat ràpid per evitar aquesta eutanàsia. No cal oblidar que en aquest país, en canvi, es permet i s'aplica la pena de mort. Reflexionem-hi.

Tu

2005-03-21T00:48:00.000+01:00

La teva mirada, el teu somriure, la teva simpatia, la teva veu, la teva naturalitat... no puc deixar de pensar-hi! Et tinc a dins del cap i no vull deixar que te n'escapis encara que no sàpiga res de tu, ni tan sols si algun dia arribarem a fer aquest cafè i què passarà més endavant.

Tinc ganes d'explicar-te tantes coses, d'ensenyar-te com sóc, de dir-te com és que t'he convidat a un cafè, fer-te saber que m'agradaria veure't cada dia al despertar-me. També vull saber com ets tu, en sé ben poca cosa, però m'agradaria tant que em deixessis descobrir-te!

Dóna'm una oportunitat. Donem-nos una oportunitat. Coneguem-nos.

SÍ!!!!!!!!!

2005-03-20T21:12:00.000+01:00

L'espera ha valgut la pena!

Fa més d'un any que el vaig veure per primera vegada.

Fa un parell de mesos que tot es va descontrolar i vaig parlar-hi també per primera vegada.

Ahir, després de tres setmanes de no saber-ne res, Ell em va donar el seu número de telèfon!!
El vaig veure arribar al lloc de sempre i es va parar just al meu costat a parlar amb un amic seu. Mentre hi parlava, estava de cara a mi. Després de parlar amb l'amic, em va venir a saludar. Jo vaig somriure i li vaig dir "amb tu volia parlar!". En aquell moment vaig començar a tremolar. Les cames no m'aguantaven i no sabia com parar les tremolors perquè no se n'adonés. Li vaig dir que sóc molt tímid, però que a vegades t'has de decidir i tirar pel dret. I tot seguir li vaig fer la pregunta: "t'agrada el cafè?". Em va contestar que sí, que a les tardes en sol prendre. I li vaig dir que si voldria quedar amb mi alguna tarda per fer-ne un. Va acceptar!!!!. Em vaig oferir a donar-li el meu número de telèfon, però ell no portava el seu i no se'l podia apuntar. Així que em vaig atrevir a fer un pas més i dir-li si em volia donar el seu. El meu objectiu era donar-li el meu i que em truqués, però bé, les coses van anar així i em va donar el seu!! Com em tremolava la mà mentre l'apuntava!!! Li vaig enviar un missatge perquè tingués el meu número.

Avui al migdia m'ha contestat i m'ha dit, entre d'altres coses: "Ja quedarem un dia". No he sabut ben bé com agafar-m'ho, però tenint en compte que em va donar el seu número, que va acceptar quedar i que m'ha contestat crec que és positiu i que potser avui no li anava bé. Tinc por que les coses es torcin, però sóc molt feliç, estic molt il·lusionat. Tot i que uns amics m'han dit que li digués per quedar avui, al final he preferit anar amb prudència, com sempre he fet amb ell, a poc a poc i bona lletra. He contestat el missatge deixant la pilota en el seu camp, li he dit que ara ja sap com localitzar-me i que quan li vingui de gust m'ho digui i ens veiem. Ah! I he afegit "esperaré el teu missatge". A veure què passa.

Aquest noi físicament m'agrada, però cada cop que parlo amb ell m'agrada més i no només pel físic. A més, hi ha hagut un parell de coincidències: tenim la mateixa professió i té el mateix mòbil que jo. Com deia fa uns dies, hauré de fer cas de Mecano i la seva "Fuerza del destino"!

Apa, demà balanç de la setmana!

Mals de cap

2005-03-16T23:16:00.000+01:00

Avui és un dia una mica estrany. He quedat amb el meu ex per aclarir unes quantes coses. Des del dia que ens vam separar que ens hem anat veient alguna vegada, però el que jo necessito és trencar totalment amb ell per poder superar aquests cinc anys de relació. I és que encara em passo tot el dia pensant en comentar-li les coses que em passen.

D'altra banda, me n'adono que no avanço en el tema del pis. S'ha de reorganitzar tot i fer-li una neteja a fons. No sé a què espero! Crec que un cop fet això em sentiré millor a casa, però em costa molt posar-m'hi. Bé, fa pocs dies em marcava el termini de Setmana Santa. Intentaré respectar-ho i tenir el pis en ordre un cop passats els quatre dies de festa.

Finalment no puc deixar de pensar en Ell. Sembla una mica incoherent amb el que he dit abans, que recordo molt el meu ex, però em sembla que són coses diferents. Amb el meu ex he compartit molts moments, i com diu un amic meu, ara em toca passar el dol i aprendre a que la relació no serà mai més igual. També insisteixo que no vull començar cap relació ara per ara. I també dic que amb Ell no només vull tenir-hi sexe (ei, que ja posats, si hi ha l'oportunitat, benvinguda sigui!!!). No sabria dir què vull aconseguir, potser conéixer-lo una mica i veure si més endavant pot haver-hi alguna cosa. Potser només vull que em faci cas... no ho sé. El fet és que des de dissabte estic encara més obsessionat. Quan em van enviar un missatge i em van dir que era al lloc de sempre, mentre jo m'estava a casa recuperant-me de la grip em vaig sentir fatal. Desitjo que sigui dissabte per veure'l i intentar quedar-hi. Només falten tres dies. Desitjeu-me sort!

Balanç - Setmana 4

2005-03-15T11:30:00.000+01:00

Seguim amb els resums en una paraula: llit. Aquesta setmana ha estat fàcil! No, no tenia el cap per pensar, o sigui que no hi ha cap novetat!

Salsa Rosa

2005-03-15T11:29:00.000+01:00

Què va implicar la grip? Quedar-me a casa el cap de setmana. Per tercera setmana seguida des de que vaig prendre la determinació de parlar amb Ell que no l'he vist! El dissabte, mentre mirava Salsa Rosa a la tele, un amic em va informar que Ell era en un bar. Em moria de ganes d'anar-hi, però no era el millor moment. A més, aquella nit Ell havia sortit sol. Qui sap... m'estaria buscant? Quina ràbia! Bé, ja falta menys per dissabte. Espero veure'l! Avui és dimarts i des del cap de setmana que no me'l torno a treure del cap.

Grip

2005-03-15T11:28:00.001+01:00

Dimecres 9 em vaig despertar a 39 de febre. I dijous, i divendres, i dissabte... Feia molt temps que no em trobava tan malament. Cansat, amb mal de cap, tos, mocs, mareigs, fred, calor... Avui dimarts 15 sembla que ja m'estic recuperant. Des d'ahir que treballo, però encara no estic bé. Paciència.

Balanç - Setmana 3

2005-03-15T11:28:00.000+01:00

Apatia. Aquest és el resum en una paraula de la tercera setmana. Apatia perquè no he fet res al pis, no he comprat roba, no he pensat en el futur... però m'he adonat d'algunes coses. Superar la relació amb el meu ex serà més dur del que em pensava. Crec que el fet de no avançar en fer del pis el meu espai per viure és degut al fred (no em moc del costat de l'estufa) i que encara no he pensat com ho vull organitzar tot. Conclusió: anar pensant en com vull tenir el pis i per Setmana Santa, amb la caloreta, començar-ho a moure tot!

Noms propis

2005-03-15T11:27:00.000+01:00

Abans de seguir amb més historietes quotidianes m'agradaria aclarir per què no utilitzo noms propis en aquest diari. No voldria que algú pogués accedir-hi per casualitat i s'identifiqués amb fets que explico aquí. Bé, amb els fets sí que s'hi pot identificar però si evito utilitzar noms propis tant de persones, com de locals o llocs, puc explicar les coses igualment i evitar que la persona implicada se senti directament al·ludida .

Cap de setmana (5 i 6 de març)

2005-03-15T11:25:00.000+01:00

Es pot resumir en tres paraules: TAMPOC HI ERA!!!!
Buffff... que malament! I tot per no haver-me decidit a fer-li la meva proposta la última vegada que el vaig veure!
Però bé, hem de treure alguna cosa positiva del cap de setmana. Algú va intentar lligar amb un amic, aconstant-s'hi i dient-li: "T'agrada el cafè? (.....) Voldries fer-ne un amb mi?". M'apunto aquesta entrada! Ja sé què li diré a Ell quan el vegi!!!

Amor idiota

2005-03-15T11:24:00.000+01:00

Finalment vaig veure la pel·lícula. En contra de tot el que m'havien dit em va agradar. El contingut, la història en si no és res de l'altre món, amb un final força previsible, però la forma, algunes de les frases que hi surten són simplement genials. Potser és que estic molt sensible, però crec que val la pena escoltar-les i pensar-hi. Ah! No em servirà de cap manera per acostar-me a Ell. No sóc tan idiota com el protagonista... o potser no tinc certa informació que ell tenia i per això no puc posar en pràctica les seves estratègies!

Silenci?

2005-03-15T11:22:00.000+01:00

A part de ser el nom d'un bon programa del 33, el títol d'aquest post indica què hi ha hagut en aquest diari els últims dies. Però bé, ja torno a ser aquí i ara serà qüestió de posar-me al dia! Som-hi doncs!

Que n'aprenguin!

2005-03-01T12:32:00.001+01:00

Com m'ha agradat la petició que ha fet el Conselh Generau d'Aran a la comissió que ha de redactar el Nou Estatut! Això de lliure associació amb Catalunya i el reconeixement de l'aranès com a llengua oficial al Principat m'ha sonat una mica a pla Ibarretxe, i aquí ningú no s'ha escandalitzat per aquesta proposta. Espero que això tiri endavant i poguem passar la mà per la cara a l'estat espanyol. Sincerament em sento orgullós que els aranesos vulguin estar lliurement associats a nosaltres, i en absolut em sembla una actitud separatista ni de trencament de la unitat nacional. És clar que per veure-ho potser haurem d'esperar una mica... perquè amb tot el merder que tenim muntat ara al Parlament de Catalunya, encara se'n ressentirà l'Estatut.

I és que resulta que segons CiU, en Maragall els ha acusat de quedar-se un 3% de l'import de les adjudicacions de les obres públiques. Segons el PSC no s'ha acusat directament a ningú. I els ciutadans què pensem? Doncs sempre hi ha hagut rumors que en el govern es quedaven diners per adjudicar determinats projectes a determinades empreses. No vull acusar a ningú, perquè no tinc proves, ni afirmar o desmentir aquests rumors. Senzillament dic que habitualment s'ha comentat [ara només em falta rebre una denúncia!]. Però em sembla fantàstic que aquest tema hagi sortit a la llum i s'investigui per doble via (parlamentària i judicial). Els ciutadans no podem dubtar ni un moment de la transparència del govern. I si han sorgit aquests rumors, algun dubte deu haver-hi. Que s'investigui i s'aclareixin les coses. Si no surt res, ens quedarem tranquils. I si es descobreix alguna cosa, que els responsables paguin pel que han fet! Diuen que tenim la política catalana desestabilitzada, però jo penso que això ens beneficiarà a tots.

Balanç - Setmana 2

2005-03-01T12:32:00.000+01:00

Bé, aquesta setmana no ha estat tan desastrosa com la primera, però tampoc es pot dir que hagi estat exemplar. M'explico.

He fet més coses al pis, però encara no tinc clar com el vull. És a dir, que a part de netejar i ordenar coses, encara no sé quina habitació em quedaré ni quins canvis hi faré. Suposo que algun dia m'arribarà la inspiració. Potser quan vingui el bon temps...

Pel que fa a la part festiva, no em puc queixar! Dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge! Tots aquests dies he estat fora a l'hora de sopar, abans o després! Si segueixo a aquest ritme, hauré de trobar una fórmula per canviar els hàbits de dormir o aniré zombie tota la setmana!

I finalment, en la part més personal, puc dir que començo a assimilar la situació. Amb prou feines he parlat amb el meu ex i per primera vegada me n'he adonat que durant un temps no hi puc mantenir cap contacte. Això em fa mal. Qualsevol cosa, per insignificat que sigui, em fa venir ganes de parlar-hi i explicar-l'hi, però no pot ser. He agafat consciència que me n'he d'allunyar, que no puc dependre d'ell. Me l'estimo molt. Espero que algun dia poguem ser amics.

Hotel Axel

2005-03-01T12:31:00.000+01:00

Continuaré el relat de l'aventura del cap de setmana amb el noi que vaig conéixer dissabte a la nit.

Vam quedar que ens trucaríem el diumenge, i així ho vam fer. Vam decidir que quedaríem a les nou per anar a sopar. Vam anar a un restaurant del Raval i ens vam estar explicant les nostres vides. Després de sopar, em va dir si volia veure l'habitació. Tots dos sabíem què implicava veure l'habitació, de fet, la nit anterior ja hi hauria d'haver anat si no fos perquè hi havia el seu amic. Vaig acceptar i vaig entrar per primera vegada a l'hotel Axel. És un hotel molt agradable, on tenen cuidat fins el més petit detall. Tot de disseny. Ens vam tancar a l'habitació cap a les onze i jo no vaig marxar fins a quarts de dues, que el dia següent havia de treballar! Crec que amb aquest noi podré mantenir una amistat. Fins i tot m'ha convidat a visitar Málaga!

El dilluns al matí em va trucar per dir-me que no sabia si podria marxar, perquè s'estaven cancel·lant molts vols per culpa de la neu. Tindríem una altra oportunitat per veure'ns el dilluns al vespre! Però al final, el seu vol va sortir al migdia, amb dues hores de retard. Així que haurem d'esperar a una altra ocasió. De tota manera, ell ve sovint a Barcelona!

Indignació

2005-02-28T14:34:00.000+01:00

Dissabte a la tarda me'n vaig anar a la concentració que es va fer davant la catedral amb el lema "Cap confessió tindrà caràcter estatal", en desacord amb l'actitud homòfoba de l'església. La meva sorpresa [desagradable], quan vaig arribar-hi va ser veure que les escales de la catedral, on s'havia de fer l'acte, havien estat ocupades per un grup de sectaris catòlics que anaven dient "Dios te ama" i "intolerantes". Vam fer l'acte igualment, amb els crits d'aquesta gent de fons. Entre els assistents hi havia el diputat d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Herrera, a qui també es veia indignat per la presència d'aquests fanàtics. Més tard van arribar antiavalots de la Policia Nacional i la cosa no va passar d'aquí. Els organitzadors van dir que havien rebut pressions i amenaces, i que prendran mesures legals. Al final, es va intentar fer entrega al Bisbe d'una còpia de la constitució espanyola perquè es rellegeixi l'article que servia de lema a la concentració, però els radicals van impedir-nos l'accés. Em vaig posar molt nerviós i em vaig indignar quan em van advertir que anés en compte si anava sol, que aquella gent volien merder.

Bé, per passar el tràngol me'n vaig anar de compres i no vaig trobar res! Tret d'un jersei que m'agradava molt i estava molt rebaixat però m'anava enorme!!!

A la nit vaig sortir i per primer dissabte en molt temps, no el vaig veure! (a Ell). Com que tampoc hi eren els seus amics, vaig pensar que segurament hauran fet alguna cosa aquest cap de setmana, però em vaig quedar amb les ganes de dir-li per quedar un dia. Em vaig tornar a penedir de no haver-ho fet la setmana anterior.

Finalment, vaig anar a ballar, i un noi se'm va acostar. Em va agradar perquè era una persona tímida, molt natural i se'l veia molt transparent. Però d'això tampoc te'n pots fiar! Malagueny, futbolilsta i que s'allotjava... a l'hotel Axel!!! Bé, vam estar parlant molt estona i després vam començar a abraçar-nos. Va ser molt tendre.

El vaig acompanyar fins al davant de l'hotel, però compartia habitació amb un amic i no podia pujar-hi! Vam quedar que ens veuríem l'endemà. És clar que també el podia haver convidat a casa, però ell estava cansat i jo preferia visitar l'hotel, siguem clars!, encara que fos el dia següent.

Així que cap a quarts de sis vam fer un llarg comiat davant l'hotel i ens vam prometre trucar-nos el dia següent.

Sobre què va passar... ho sabreu al proper missatge!

No et diré cap mentida...

2005-02-28T14:33:00.000+01:00

... encara que no et diré tota la veritat.

El divendres a la tarda em va venir a veure a casa aquell a qui defineixo com "l'altre noi". I abans que passés res, vaig dir-li que en aquests moments no em vull comprometre. O sigui, no li vaig dir cap mentida, però tampoc tota la veritat. Si Ell volgués alguna cosa, potser sí que m'hi llençaria de cap. Però només amb Ell! Li vaig deixar ben clar que volia evitar confusions i malentesos i ho va entendre... tot i que vam acabar embolicats. Però bé! Com a mínim sabia què hi ha per la meva part.
A la nit vaig sortir i Ell no hi era! Bé, caldria esperar un dia més.

No hi era!

2005-02-28T14:32:00.000+01:00

Dijous passat vaig sortir a veure si el trobava a Ell. Ja l'havia vist un dijous i pensava que potser tindria sort i el tornaria a trobar. No va ser així. Tampoc calia frustrar-se perquè sabia que hi havia moltes possibilitats que no hi fos... per sort s'acostava el divendres i el cap de setmana el veuria i li podria proposar de quedar un altre dia!

Actualitzacions pendents

2005-02-28T10:26:00.000+01:00

Bon dia!

Tinc uns quants temes sobre els quals vull escriure, però no he tingut temps! Espero poder-los publicar durant el dia d'avui. El sumari, per ordre més o menys cronològic seria:

Dijous no hi era!
Divendres vaig parlar amb "l'altre noi"
Dissabte em vaig indignar amb els sectaris catòlics i a la nit em vaig frustrar per l'absència d'Ell.
He estat a l'Hotel Axel!
Balanç de la segona setmana
I finalment, vull fer alguna pinzellada sobre dos temes polítics: la petició del Conselh Generau d'Aran i la sortida de l'armari del 3% de l'anterior govern.

Tindré temps d'escriure tot això avui?

Ho intentaré...

No, no i no!

2005-02-23T22:42:00.000+01:00

Quina temptació!!!
M'acabo d'assabentar que Ell està buscant una habitació en un pis compartit... i al meu pis precisament hi ha una habitació lliure!!!
No em puc despistar! Si li ofereixo i accepta jo estaré encantat de la vida de tenir-lo a casa, però em sembla que això seria un gravíssim error. Ara mateix vull estar SOL, no puc compartir el pis amb ningú i encara menys amb una persona que m'agrada tant i que ni tan sols sé si li desperto el més mínim interés. Bufff, la carn és dèbil, però m'he de mossegar la llengua i no dir-li res!!!!! ARGGHHHHHH

Balanç - Setmana 1

2005-02-21T13:19:00.000+01:00

Bé, ja fa una setmana que he començat de zero i potser cal anar mirant com va la cosa.

Ahir al vespre em vaig sentir una mica trist i sol. Va ser la primera vegada. Tard o d'hora m'havia de passar. És clar que vaig passar-me el diumenge a casa, sense veure a ningú. De fet, en tota la setmana va ser el primer dia que m'estava una estona relativament llarga a casa.

Aquesta ha estat una setmana de transició, suposo que es pot definir així. Em sembla que no he seguit cap dels propòsits que em vaig fer, però m'ho he passat molt bé. Això no hauria de seguir així, com a mínim s'intentarà.

Passem al resum, a partir de dilluns perquè el cap de setmana anterior va ser força normalet. Potser encara no m'havia fet a la idea que ja estava sol.

Dilluns: bons propòsits per ordenar, reorganitzar i netejar el pis. Vaig arribar a casa al vespre i no vaig fer res més que apalancar-me davant la tele.
Dimarts: cinema, quan vaig arribar a casa em vaig posar a l'ordinador i tampoc vaig fer res.
Dimecres: vaig quedar amb el noi que havia conegut diumenge, vam sopar fora i vaig arribar tard a casa. Una mica de xat, però res més.
Dijous: ui, dijous estava cansadíssim i tenia mal de cap, o sigui que aquell dia sí que no vaig fer res!
Divendres: amb l'excusa que havia d'anar al metge i em partia la tarda, només vaig tenir temps per rentar els plats de tota la setmana. Al vespre vaig quedar per sopar i vaig sortir, per arribar a casa a quarts de sis.
Dissabte: al matí, dormir. A la tarda sofà, tele, música, ordinador. Després vaig quedar amb un noi del xat. I després vaig tornar a casa per arreglar-me per la nit. Sopar, festa, més festa (en aquest cas només per dues persones!) i abans d'anar a dormir vaig aprofitar per anar a votar.
Diumenge: vaig passar-me la tarda i el vespre alternant el DVD amb el 3/24 per veure com anava la jornada electoral.

Total, que sí, m'ho he passat molt bé, però les coses segueixen igual. No he pensat en el meu futur immediat ni he fet res per canviar-lo de la manera que vull fer-ho. Bé, em permeto aquesta setmana de transició, però a partir d'avui les coses haurien de començar a canviar. Sense presses, però també sense pauses.

Keep in touch!

Hormones

2005-02-20T23:27:00.000+01:00

[Abans de res, comentar que hem votat i ha sortit que sí. No m'agrada el resultat que ha sortit, però és el que la gent ha volgut. De tota manera, ens hauríem de fer mirar el tema de l'abstenció. No faré cap anàlisi, segur que a partir de demà els diaris n'aniran plens!]

Ahir els vaig veure. A tots dos! Al mateix bar Ell i l'altre noi! Si no recordeu de què parlo... rellegiu Ell i ell. La veritat és que tenia claríssim que havia d'aconseguir el telèfon d'Ell, o si més no, quedar-hi un altre dia. I quan vaig anar a saludar-lo tenia aquesta idea al cap. Però en fraccions de segon em vaig fer enrere i només ens vam dir quatre coses sense importància. Abans de parlar-hi, un amic m'havia dit que no podia ensenyar les cartes directament, que l'agobiaria (parany! en català hauria de dir "aclapararia") i ja no voldria saber res més de mi. I potser va ser això el que em va fer canviar d'idea. Malament. Com me n'he penedit des d'ahir! Ara hauré d'esperar una altra setmana per veure'l. A més, tinc claríssim què li diré:
"Fa dies que et vull preguntar si et ve de gust quedar un dia per fer un cafè en un lloc més tranquil."
Així de senzill. Si diu que sí, fantàstic, i si diu que no em sembla que ja tindré clar que no li interesso. Millor això que estar dubtant i torturant-me constantment, no?

Potser hi ha una cosa positiva d'ahir. Li vaig comentar a un amic seu, que jo també conec, que em tallava molt parlar-hi. I em va dir que m'hi acostés i li digués que m'agrada. I jo li vaig contestar que i tant que m'agrada! Espero que, com a bon amic seu, li hagi fet arribar aquesta informació.

I pel que fa a l'altre noi, doncs... res, vam estar parlant i no va passar absolutament res. Quedarem aquesta setmana i miraré d'explicar-li com em sento i que no em vull comprometre. A veure com anirà.

Bé, i si parlava d'hormones al títol és perquè no he passat la nit a casa! Ballant, ballant, em van presentar un tercer noi que molt amablement em va convidar a veure el seu pis ;-). Per això parlava d'hormones, em sembla que les tinc una mica revolucionades!

Apa, bona nit!

Sí a Europa, NO a aquesta Constitució.

2005-02-18T16:23:00.000+01:00

La història es repeteix. Si no en tenim prou amb una Constitució que és intocable aviat en tindrem dues. La Constitució espanyola va servir en el seu dia per avançar cap a la democràcia. Va ser un gran pas, provisional, però un gran pas. I dic provisional perquè el que era important en aquell moment no era fer una gran Constitució sinó fer-ne una. Més endavant ja es podria modificar i ser més ambiciosa. Més endavant? Han passat gairebé tres dècades i avui la Constitució espanyola és pràcticament com la Bíblia. El
que diu va a missa (mai millor dit!) i que a ningú li passi pel cap de canviar-ne ni una sola coma perquè es convertirà en un Otegi, un Ibarretxe o un Carod-Rovira. Quina por!

I amb aquesta Constitució Europea que ens volen vendre passarà el mateix. És una Constitució que no convenç a ningú (alguns per massa i d'altres per poc), però ens insisteixen que és important aprovar-la perquè Europa avanci i ens vaticinen greus crisis si no s'aprova. Un cop aprovada també es convertirà en Bíblia. Algú creu que s'aconseguirà la unanimitat que la pròpia Constitució exigeix per part de tots els països (perdó, estats) de la Unió per poder modificar-la més endavant?

Si no us interessa aquesta Constitució, no heu rebut prou informació o hi esteu en contra, diumenge és important anar a votar al referèndum no vinculant. I votar que NO per rebutjar-la o votar en blanc per demostrar la manca d'interés o d'informació.

Jo votaré que NO. I els meus motius, entre d'altres són:

No estic d'acord que les competències que hauria de tenir el Parlament Europeu, que és qui representa els europeus, siguin atribuides als estats i no als eurodiputats.
No estic d'acord en prioritzar el mercat europeu sobre el benestar social.
No estic d'acord en l'obligació d'incrementar la despesa militar.
No estic d'acord en l'Europa dels estats, en comptes de l'Europa de les nacions.
No estic d'acord en què el català no sigui llengua oficial europea.
No estic d'acord en què els protocols (una espècie d'annexos) de la Constitució no s'hagin fet arribar als ciutadans. Un exemple: la Constitució prohibeix la pena de mort. Els protocols, que s'aprovaran juntament amb la Constitució, permeten als estats decidir si l'apliquen en cas de guerra.
No estic d'acord en què en molts àmbits les decisions de la Unió les hagin de prendre els estats per unanimitat. Un sol estat pot bloquejar el posicionament majoritari dels ciutadans de la Unió.

Per tots aquests motius i d'altres que segur que em deixo...

SÍ A EUROPA
NO A AQUESTA CONSTITUCIÓ

Ell i ell

2005-02-18T11:45:00.000+01:00

Diumenge vaig conéixer un noi. Té la meva edat, és tendre, intel·ligent, simpàtic i guapo. Ens vam mig embolicar. Dimecres vam tornar a veure'ns i ens vam tornar a embolicar. Em sabria greu fer-li mal, però jo en aquests moments no vull començar cap relació. Primer perquè abans d'intentar res vull estar enamorat i en aquest cas no ho estic, amb prou feines el conec! Segon, perquè de moment estic molt bé solet. I tercer, perquè tinc una altra persona al cap... només cal llegir el que vaig escriure ahir. D'acord, a aquesta altra persona de qui parlava ahir, l'anomenarem Ell (així, amb la primera lletra majúscula), tampoc la conec però la diferència és que amb el temps m'hi he obsessionat. Tampoc tinc cap pressa per moure fitxa, de moment estic bé com estic i a saber què passarà.

En els dos casos m'agradaria conéixer-los més, però amb Ell m'hi llençaria de cap, sense pensar-m'hi, encara que la piscina estigués buida. Amb l'altre noi, m'ho prendria tot en calma. Primer conéixer-lo bé i després ja es veuria si surt alguna cosa o no. Quan estic amb ell (en minúscules, és a dir, amb el de diumenge) m'ho passo bé, però la cosa acaba aquí.

El més curiós és que, lluny d'estar passant-ho fatal, m'estic divertint molt. Serà qüestió d'aprofitar-ho!

I pel que fa a Ell, em sembla que hauré d'anar a veure Amor Idiota, la peli d'en Ventura Pons, que crec que té força a veure amb tot això que em passa. Potser en Santi Millán em dóna alguna idea de com actuar!

Enamorat d'un desconegut?

2005-02-17T11:13:00.000+01:00

Com diu la cançó de Mecano, "Nos vimos tres o cuatro veces por toda la ciudad. Una noche en el bar del Oro me decidí a atacar (...)". Això podria ser un resum de la meva relació amb ell fins al moment. De fet ens hem estat veient mesos i mesos, però fins fa poc no m'havia atrevit a dir-li res. M'agrada massa! Em pot agradar tant algú que no conec?

Fa dues setmanes em vaig decidir a atacar. De fet, com era previsible, no em va sortir res del que volia dir-li ("i el que planejo dir-te quan hi ets tu no em surt de dins" --ei, aquesta és de Lax'N'Busto--). La conversa va ser curteta i suposo que vaig ensenyar les meves cartes massa aviat, es devia notar molt que estic... enamorat? obsessionat? penjat?

Dissabte passat el vaig tornar a veure però encara va ser pitjor, em va costar saludar-lo, i quan ho vaig fer ell se n'anava i vam parlar molt poc. Això sí, vaig aconseguir informació! Per tal de saber què pensava ("me muero por conocerte, saber qué es lo que piensas" --Álex Ubago--) li vaig dir que potser millor oblidar la conversa de la setmana anterior, que jo venia d'una festa i estava força "animat". La seva resposta va ser: "No, home, si va estar molt bé". Argh!. I va fer aquell somriure que em mata, per després dir "Ei, dos petons, no?". Buffffff... Encara no he pogut treure absolutament cap conclusió. Em sembla que tot això és positiu però, ho és? Si ho és, per què no vam allargar la conversa? És molt tímid? M'ho va dir per compromís?

El veuré aquest cap de setmana? QUÈ FAIG QUAN EL VEGI?

Apa, en el proper capítol més aventures que m'han passat aquests últims dies. I sense banda sonora ;-) !!

Closer

2005-02-16T00:10:00.000+01:00

Acabo d'arribar del cinema, on he vist Closer. M'havien parlat molt bé d'aquesta pel·lícula, però no sabia res de l'argument. M'ha sorprès agradablement. Sí, sí, parla de relacions de parella i d'amors que sembla que hagin de durar però que s'acaben. No m'ha afectat gens. Al contrari, ha reforçat la meva teoria que l'amor per tota la vida no existeix, que les coses comencen i s'acaben, i que s'ha d'aprofitar cada moment per ser feliç. Bona nit!

Començar de zero

2005-02-15T12:03:00.000+01:00

Avui és un d'aquells dies d'hivern en què el cel està ben serè, el sol brilla amb força i fa fred... vaja, allò que els meteoròlegs definirien com a temps anticiclònic. Bé, aquest diari que tot just estreno no és per parlar del temps però aquest dia tan clar que tenim avui em fa sentir bé i tenir ganes de seguir endavant.

Divendres passat es va acabar definitivament la meva primera relació seriosa de parella, després de més de 5 anys. Vam decidir deixar-ho estar el juny passat, però vam pensar que podríem viure junts. La cosa no ha funcionat i abans d'acabar barallats per sempre més hem decidit separar-nos.

Els sentiments que tinc aquests dies són força estranys, n'hi ha de nous, n'hi ha d'altres que ja no recordava i alguns són contradictoris. Diuen que tot canvi és traumàtic i suposo que aquest també ho serà encara que jo vulgui creure que no.

Començar de zero és el títol que he posat a aquest diari perquè és el que penso que estic fent. I és que aquesta nova situació en què em trobo no és només el final d'una relació. Jo m'ho plantejo com una oportunitat per intentar controlar i ordenar la meva vida, per canviar-ne molts aspectes. Aprendre a viure sol, fer nous amics, recuperar-ne de vells, i sobretot aconseguir sentir-me bé amb mi mateix. Parella? No, no n'estic buscant. Pot ser que arribi, però fins que no aconsegueixi encaminar la meva vida no crec que pugui funcionar. Bé, mai no se sap!

L'adreça de la pàgina capals30.blogspot.com també té la seva explicació. Tinc 28 anys, però em fa una il·lusió especial arribar als 30. Així "cap als 30" s'ha d'entendre com una mirada optimista endavant, però també una manera d'aprofitar cada moment. Ja ho sé, jo mateix m'ho dic que la responsabilitat no arriba de cop als 30, que no et fas gran d'un dia per l'altre, però alguna explicació havia de donar a aquesta adreça, no? :-)

En fi, de moment ja n'hi ha prou. Espero ser capaç de mantenir el diari actualitzat regularment i de no ser sempre tan pesat com avui i escriure coses més divertides.

Gràcies per llegir tot això!