Començar de zero

Tocant fons

2005-05-30T23:08:00.000+02:00

Ja han estat unes quantes les persones que m'han dit que tenia aquest diari abandonat, que no donava senyals de vida, que havia desaparegut del mapa i que no sabien res de mi.

Últimament tinc la sensació que la meva vida se m'escapa de les mans. Quan vaig començar el diari, tenia la intenció de canviar moltes coses i vaig començar a fer-ho. Però ara me n'he adonat que m'he estancat, he perdut el control i les coses no van com jo voldria. No m'organitzo bé. No tinc temps de fer res, ni d'escriure al diari. No sé què vull. No sé en quin punt estic. Vaig deixant les coses per més endavant i se m'acumula la feina. Definitivament això no és el que tenia previst.

Per sort, abans que la cosa vagi a pitjor, n'he agafat consciència i m'estic plantejant recomençar a començar de zero. El principal problema és que no tinc temps de fer res. Bé, sí que tinc temps, però potser l'adjudicació de prioritats que li faig no és la més correcta. En dedico molt a estar amb els amics, en detriment d'altres coses. Però bé, això no ha de ser necessàriament dolent. El que passa és que estar amb els amics em serveix per riure, desconnectar, passar-ho bé i divertir-me. Però no per començar de zero.

Hi pensaré. I intentaré anar-ho reflectint aquí.

Hoy no me puedo levantar

2005-04-27T21:11:00.000+02:00

el fin de semana me dejó fatal!

Això no pot ser! Últimament estic sortint massa i després arrossego el cansament durant tota la setmana. Sortir quatre dies de set és molt. El cap de setmana passat vaig sortir dijous fins les 3, divendres fins les 5, dissabte fins les 8 i diumenge fins la 1.

No sé què ho fa això. Si sortint amb els amics a menjar alguna cosa o a fer una cervesa n'hi hauria prou, entre setmana! No cal allargar-ho fins tan tard. No crec que sigui per anar a buscar "rotllo", perquè els dijous i els diumenges ni em passa pel cap, sabent que el dia següent m'he d'aixecar aviat. Potser és que no tinc ganes d'estar-me sol a casa. Però només cal que algú em digui per sortir, que jo m'hi apunto.

I bé, no hi hauria cap problema si el fet de sortir no comportés estar cansat durant la setmana. Però no és així. Estic tot el dia amb son, he de fer esforços per aixecar-me al matí i em sento cansat.

Ho hauré d'analitzar. I fer una mica de bondat... o no! :-)

Mammas Mias! ;-)

2005-04-21T19:37:00.000+02:00

Avui és un dia històric. El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest matí la reforma del Codi Civil que permetrà que gais i lesbianes ens poguem casar en les mateixes condicions que les parelles heterosexuals.

No tinc cap intenció de casar-me. De fet no crec ni en el matrimoni (sigui hetero, sigui gai) ni en l'amor per tota la vida. Algun dia us explicaré les meves teories. Però a partir d'ara qui es vulgui casar podrà fer-ho amb qui vulgui, amb totes les implicacions que això comporta: reconeixement de la parella com a cònjugue, permís laboral per casament, herència, regulació de la separació... i sobretot, adopció conjunta.

I és que per mi és molt més important el tema de l'adopció. El dia que tingui parella (creuem els dits), ens casem o no, gràcies a la reforma aprovada avui podrem adoptar conjuntament i tenir fills en comú. Fins ara podíem adoptar a títol individual, però en cap cas els fills es considerarien fills de la parella. Finalment aquesta situació s'ha regularitzat i tindrem els mateixos drets i els mateixos deures que la resta de parelles.

Estic convençut que aquesta normalització servirà també per lluitar contra la homofòbia.

Així doncs, enhorabona a tothom!

Absència

2005-04-20T14:32:00.002+02:00

M'he agafat un cap de setmana llarg de vacances. Ja tocava, tenint en compte que per Setmana Santa no vaig sortir de Barcelona. M'ha servit per descansar mentalment i esgotar-me físicament. He vist amics que veig molt poc i no he tingut res a fer en tot el dia, simplement el que em vingués de gust en cada moment. La veritat és que m'ha anat molt bé.

Aquesta setmana, espero que sigui veritat, acabaré amb totes les coses pendents del pis. Ja no penso gaire en Ell, però estic alerta perquè no sé què passarà quan el vegi. I s'acosta Sant Jordi... em conec i sé que m'afectarà.

Tinc unes quantes coses per explicar, però tot al seu temps. Ara només volia donar senyals de vida. Torno amb molta energia i ganes de fer coses. Ja ho anireu llegint!

Seguim amb el Papa

2005-04-14T01:13:00.000+02:00

Però aquesta vegada des d'una altra perspectiva. Aquesta és la portada de la revista EL JUEVES d'aquesta setmana!

Ei, i jo m'agafo uns dies de festa... fins la setmana que ve!

Ha sortit el sol

2005-04-11T10:40:00.000+02:00

Ja vaig comentar l'altre dia que passés el que passés aquest cap de setmana, el sol continuaria sortint cada dia. I, efectivament, avui ha sortit el sol!

Ahir, després de molts dubtes vaig decidir-me a enviar el missatge. No va ser exactament el que vaig posar al blog, ja que alguns amics em van recomanar uns retocs. Però si fa no fa deia el mateix amb unes altres paraules. Al cap de deu minuts em va arribar l'espera. O sigui que l'angoixant espera no es va allargar gaire. Li deia per quedar ahir al vespre i la resposta, que no transcriuré, deia que ahir no podia, que "potser un altre dia". Aquest "potser" em va deixar les coses força clares. No em va dir que el deixés en pau, però vull pensar que això servirà per tancar aquesta història... com a mínim per la meva part.

Jo no insistiré més. No el trucaré i no li enviaré missatges, però si me'l trobo el saludaré igualment. No negaré que encara tinc aquella miqueta d'esperança, però penso que ja he invertit prou energia i que aquesta obsessió per Ell no em deixa Començar de zero, que és el que hauria de fer.

La veritat és que no estic fotut. Una part de mi pensa que amb la seva resposta s'acaba tot, una altra pensa que qualsevol dia em trucarà. Però la meva decisió és no prendre la iniciativa. I si hi ha cap novetat, ja improvisaré sobre la marxa! A partir d'ara s'ha acabat fer o deixar de fer determinades coses per trobar-me'l. A passar-ho bé i a viure!

Potser us estranyarà tant com a mi la facilitat amb què faig aquest canvi i deixo de lluitar per Ell. Com ja he insistit moltes vegades és una persona que m'agrada molt, que em sembla simpàtica, però a qui no conec. Suposo que si el conegués i estigués realment enamorat ho passaria molt malament. Però no és el cas. Només tenia moltes ganes de conéixer-lo i si no pot ser, val més deixar-ho així. Potser en un altre moment de la meva vida no llençaria la tovallola, però en la meva situació actual no vull que aquestes ganes d'acostar-m'hi em condicionin de la manera que ho han fet fins ara.

La decisió

2005-04-08T12:17:00.000+02:00

Finalment m'he decidit a enviar-li el missatge. Si avui no el veig, demà a la tarda li enviaré aquest text:

"Hola! M'agradaria molt parlar amb tu en un lloc més tranquil que on ens veiem sempre. Què me'n dius d'aquell cafè? Et ve de gust fer-lo demà al vespre?"

A veure què passa. Ja us informaré!

Incidència a la L4

2005-04-06T21:22:00.000+02:00

"A causa d'una incidència, la línia 4 del metro té un temps d'espera superior a l'habitual"

Aquest és el típic avís que els usuaris del metro de Barcelona estem massa acostumats a sentir. Cada vegada que el sento em començo a imaginar què deu ser aquesta incidència i algun dia ja us explicaré les meves teories. Avui, però, no m'ha fet falta fer servir la imaginació.

Estava al primer vagó, just al costat de la cabina del conductor i he pogut sentir tots els missatges que li arribaven per la ràdio. Es veu que una persona ha entrat el túnel a l'estació de Ciutadella-Vila Olímpica, en direcció Barceloneta. He pogut sentir com en feien la descripció, com començava la persecució i com comentaven que havia sortit del túnel per tornar-hi a entrar.

M'hauria agradat saber com acabava la cosa, però arribava molt tard a la feina i al final he hagut d'agafar un taxi.

A partir d'ara quan hi hagi una incidència seré capaç d'oblidar-ho i tornar-me a imaginar vés a saber què o ja em quedaré sempre amb aquesta història? Bé, no crec que trigui gaire a sortir de dubtes!

Com li dic que em moro per quedar amb Ell?

2005-04-05T14:36:00.000+02:00

[ACTUALITZAT A LES 22:25, TEXT AFEGIT AL FINAL]

Jo estava molt decidit a enviar-li un SMS, però ja no tinc res clar.

Per una banda, hi ha gent que m'aconsella trucar-lo. Això em fa pànic!!

D'altra banda, he començat a pensar que dissabte ja li vaig dir que quan li vagi bé m'avisi. No és insistir massa enviar-li el missatge o trucar-lo? A més, aquest cap de setmana i el que ve no hi sóc i no el veuré, potser esperar-me, no?

De tota manera, en principi mantinc la idea d'enviar-li el missatge, però si ho faig li enviaré dijous per quedar divendres. Després d'unes quantes propostes, he fet una selecció i de moment em quedo amb aquests (conservo el número de proposta):

Proposta 1
"Hola! Noi, m'agradaria parlar amb tu més estona i amb menys soroll que l'altre dia. Et voldria conéixer una mica millor. Què me'n dius d'aquell cafè? Et ve de gust fer-lo demà, a tal hora a tal lloc?"

Proposta 5
"Demà a les 20h t'espero al lloc de sempre. Tinc ganes de parlar amb tu."

Proposta 9
"Ei, si no et ve de gust el cafè, què et semblaria un sopar? O un teatre?"

Proposta 10
"Em deixes que et conegui una mica més? Fem aquell cafè que et vaig proposar? Demà a tal hora i a tal lloc?"

Proposta 12
"T'ho he de dir: m'agrades. No et vull agobiar, però et va bé quedar a tal hora a tal lloc? Fem aquell cafè i t'ho explico. Només et voldria conéixer una mica més. Què me'n dius?"

No n'hi ha cap que m'agradi del tot, però bé, encara tinc temps per madurar-ho...
Els missatges que he descartat es poden llegir als comentaris del post anterior.

[ACTUALITZACIÓ A LES 22:25]

He trobat el missatge adequat!!!

"Mira't http://capals30.blogspot.com"

Em sembla que li envio això i no el torno a veure mai més! Pobret, com s'espantaria!!!

Planificació del projecte

2005-04-04T12:46:00.000+02:00

Objectiu: aconseguir quedar amb Ell per prendre un cafè.
Antecedents: si Ell no pren la iniciativa ho faré jo.
Punts crítics: es pot espantar, agobiar, aclaparar i no voler saber res més de mi.
Entorn de desenvolupament: cal decidir entre trucada telefònica o missatge sms.
Data d'inici: dimarts al migdia o dimecres al migdia.

Dubtes: Trucada o missatge?

M'encantaria trucar-lo, sentir la seva veu i poder parlar una estona amb Ell. Però si hi mantinc una conversa, em tallaré molt i no sabré cap on encaminar-la. Caldria no parlar-li només de quedar, allargar-ho d'alguna manera, però em conec i em quedaré en blanc. Em posaré nerviós, pensaré que l'estic molestant i em sentiré estúpid per la conversa. Els punts a favor de la trucada són la immediatesa de la resposta, l'espontaneïtat i el factor sorpresa amb poc temps de reacció. Els punts en contra són els que he detallat abans i la decepció que em puc endur si en aquell moment no pot parlar! Amb el que em costarà marcar el seu número em sentiré fatal si passa això.

Crec que em sentiré més còmode enviant-li un missatge. És més fred, però es tracta de buscar un text divertit, enginyós i original. Com si fos tan fàcil! A vegades les coses senzilles són les que funcionen millor. Fa uns mesos un noi em va enviar un sms senzill però contundent: "Tinc un petit problema: m'agrades molt". A mi aquest noi no m'agradava, però vaig trobar el missatge molt tendre i el vaig trucar immediatament. És clar que la situació era diferent, ja ens coneixíem. Els punts a favor del missatge són que no el pressionaré tant com amb una trucada, que hauré calculat milimètricament el text i segur que no em surto del guió i que li puc dir coses que parlant no li diria. Els punts en contra són l'angoixosa espera d'una resposta que, en el pitjor dels casos pot no arribar i el temps que pot tenir Ell per pensar-se una resposta correcta, però sense cap compromís.

A no ser que algú em faci veure que és millor la trucada, enviaré el missatge. Fins a quin punt li he d'ensenyar les meves cartes? No ho sé, intento escriure'n una primera versió, que segur que li faltarà molt per madurar.

"Hola! Noi, m'agradaria parlar amb tu més estona i amb menys soroll que l'altre dia. Et voldria conéixer una mica millor. Què me'n dius d'aquell cafè? Et ve de gust fer-lo demà?"

Patètic. I això que l'he reescrit unes quantes vegades. A veure si em concentro i em surt alguna cosa millor.

Sorpresa!

2005-04-04T02:46:00.000+02:00

Aquest diumenge havia quedat amb els amics pel centre de Barcelona. He sortit del metro, he començat a caminar i he trucat una amiga. Quan anava a travessar un carrer, a l'altra vorera hi era Ell!!! No sé com no m'ha agafat un patatús! Jo, amb l'amiga al telèfon i Ell que creuava. Només li he pogut dir adéu. Ni dos petons ens hem fet! He pensat que si tallava la trucada per parlar-hi, es notaria molt. Però ara em dic i què si s'hagués notat? No vull que reaccioni? No espero una resposta? Doncs que se n'adoni que m'agrada molt!

Per cert, que guapo que estava avui! Normalment va amb samarretes, però avui portava una camisa blanca amb els botons del coll descordats i una americana. Anava amb un amic, que també és amic d'un amic meu i que em va dir que si m'agrada li digui directament. Aquest amic també anava mudat. A saber on anaven! Només espero que hagin fet algun comentari de mi. L'amic li pot haver dit tot el que jo li he explicat!

Ui, són gairebé les tres i el despertador sonarà a dos quarts de vuit. Bona nit!

Saturday night fever

2005-04-03T20:22:00.000+02:00

I mai milor dit! Sembla que el dissabte a la nit em faci emmalaltir. És el dia en què estic pràcticament segur que el veuré. Ahir no va ser una excepció. I per variar, ho vaig tornar a fer tan malament com vaig poder.

Ell estava amb uns amics, i després de molta estona m'hi vaig acostar i el vaig saludar. Amb prou feines vam intercanviar tres frases. Va ser molt --permeteu-me l'expressió-- cutre. Més o menys:

Jo: -Hola!
Ell: -Hola!
Jo: -Estava aquí al costat, t'he vist i m'he dit vés a saludar.
Ell: -Doncs ben fet!
Jo: -Deunidó quina pelada que t'has fet!
Ell: -Perdona?
Jo: -Que quina pelada!
Ell: -Que no et sento, avui estic mig sord, i la música molt alta.
Jo: -Sí, noi, tens raó, avui és difícil parlar aquí. Deia que quina pelada!
Ell: -Ah, sí! Ja tocava.
Jo: -Bé, me'n torno amb els meus amics. Ei, el dia que et vagi bé ja diràs.
Ell: -Sí!
Jo: -Fins ara!
Ell: -Fins ara!

Com puc fer-ho tan malament???
I evidentment, la febre del dissabte a la nit comença a fer el seu efecte i avui no deixo de pensar-hi.

Una amiga ahir em va dir que m'esperi un parell de dies i li digui: "quedem avui a tal hora per fer aquell cafè?". Crec que és bona idea. Si està interessat dirà que sí o proposarà data alternativa. Si no està interessat, sortirà per la tangent. Això s'ha d'acabar. En un sentit o en l'altre, però necessito aclarir-me. Aquest noi m'està influint a l'hora de fer determinades coses. I això no pot ser!

Per acabar-ho de rematar avui he vist "La boda del meu millor amic", que regalava el diari AVUI i com no podia ser d'altra manera, he relacionat tota la pel·lícula amb Ell.

Alguna ànima caritativa em pot aconsellar? Prenc la iniciativa encara que el pugui agobiar? M'espero?. El seny? La rauxa?

Benvolguts desconeguts

2005-03-30T19:44:00.000+02:00

A la dreta d'aquest text, podeu veure que he inclòs uns enllaços a weblogs de desconeguts. Desconeguts amb el bon sentit de la paraula. Senzillament, gent que no conec, encara que cada vegada són més coneguts gràcies als articles que van publicant als seus diaris.

Em fascina la idea que gent que no ens coneixem entre nosaltres, poguem llegir coses tan íntimes com les que estem escrivint, i a més, de forma totalment anònima. I és que potser tenim en comú més d'allò que ens pensem. Per exemple, jo també cada dia arribo deu minuts tard a la feina, em llevi a l'hora que em llevi, com li passa a la Tracy. O tinc greus problemes a l'hora de comprar-me texans, que si em van bé de cintura, m'apreten més avall, o em fan bossa al cul, o són massa llargs, o massa amples... com li passa a l'Estranya amb els sostens.

Així que aprofito per donar-vos les gràcies per haver-vos aturat a llegir aquesta pàgina, i us comunico que regularment jo em llegeixo les vostres.

No t'oblido

2005-03-30T10:59:00.000+02:00

Avui faries 64 anys.
Mama, t'estimaré sempre.

Balanç - Setmana 6 (o quin Via Crucis!)

2005-03-29T19:18:00.000+02:00

Hi havia bons propòsits pels quatre dies de festa. Era un bon moment per reorganitzar completament el pis, per sentir-m'hi a gust i poder començar a canviar coses més espirituals. Crec que no podré fer aquests canvis interns fins que no em senti bé al pis.

Les expectatives s'han complert a mitges. El divendres i el dissabte sí que vaig fer el que tenia previst. Tinc una habitació enllestida, l'altra està ben neta però plena de trastos i la petitona la vaig mig enllestir ahir. Avui ha de quedar acabada. Els trastos intentaré endreçar-los, ordenar-los, classificar-los i llençar els que calguin durant la setmana. I després només quedarà fer la cuina, el menjador i el lavabo, on no calen grans canvis. Només una neteja a fons.

Aquests dies he sortit molt i he dormit molt. M'ho he passat molt bé, però avui m'ha vingut una gran sensació de culpa per no haver fet el que tenia previst.

D'altra banda, la lectura casual d'un missatge al mòbil del meu ex, de fa més d'un any va estar a punt de fer-me plorar. Hem compartit tantes coses. Me l'estimo tant... El nostre problema ha estat de convivència i de no coincidir en la manera de ser. Coses del dia a dia, perquè el que és la nostra ideologia és força similar. Però les coses petites són les que ens han fet mal.

Finalment, Ell. Després de la gran alegria d'aconseguir el seu telèfon ara m'estic desil·lusionant una mica. No m'ha dit res per quedar. No sé si li hauria de dir jo. Segurament deixaré passar la setmana i quan el vegi dissabte, segons com vagi la cosa, li tornaré a fer la proposta. O potser m'aniré fent a la idea que no hi ha res a fer.

Bé, espero que el balanç d'aquesta setmana que comencem sigui més positiu. Com a mínim la setmana és més curta!

Embolics

2005-03-29T15:01:00.000+02:00

L'escena es localitza a Barcelona. És diumenge a la nit. L'endemà és festiu, dilluns de pasqua. Dos homes surten d'un bar. Un d'ells, en Lluís, se'n va a la discoteca. L'altre se'n va a dormir. En Lluís es troba amb uns coneguts i s'ho passa molt bé ballant amb ells. Al cap d'una estona s'està embolicant amb un dels coneguts. Alarma! En Lluís està cometent un error. Per passar la nit és millor un desconegut. Ell no vol res seriós i per això sempre és millor un desconegut. Amb els coneguts sempre hi ha problemes...

Barcelona. Matinada de dilluns. Interior d'una habitació amb poca llum. Un llit. Dos homes. Han passat una gran nit, però ha arribat el moment en què en Lluís ha decidit marxar. Intenta, com pot, explicar que no vol compromisos. Mentre es vesteix, l'altre home veu que té un missatge al mòbil. Un conegut dels dos els ha vist aquesta nit a la discoteca. Li ha fet mal veure'ls. Està enamorat de qui ha estat la parella d'en Lluís aquesta nit. Què passarà ara entre ells? Què passarà ara entre en Lluís i aquest tercer home? En Lluís ha tornat a posar-se de peus a la galleda.

Dilluns de pasqua. Tarda. En Lluís està sol a casa. Li arriba un missatge al mòbil. Un noi amb qui havia estat fa uns dies li envia un missatge de comiat. En Lluís ha passat bastant d'ell i finalment aquest noi se n'ha cansat. També era un conegut.

En Lluís sembla haver après la lliçó. A partir d'ara, res de coneguts. Esperem que a més d'haver-la après, l'apliqui.

El Seny i la Rauxa

2005-03-29T10:28:00.000+02:00

Per Barcelona es poden veure molts anuncis sobre la Cursa de Bombers. Els protagonistes d'aquests anuncis són el Seny i la Rauxa. Es podria dir que ells també són els personatges que tinc dins del meu cap.

La Rauxa em diu:

Truca'l, truca'l, truca'l! Has d'aconseguir quedar amb Ell. Si n'estàs ben enamorat. Que descobreixi com ets, segur que li agradarà! Va, que mai no has estat tan a prop seu. Aprofita la oportunitat!

El Seny em diu:

No estàs enamorat, simplement et fa gràcia i l'estàs idealitzant. No el coneixes, no en saps gairebé res. Si volgués alguna cosa ja t'hauria trucat. Treu-te'l del cap i viu la vida! Ara mateix NO pots començar una relació amb ningú. Saps perfectament que no estàs preparat.

A qui faig cas?

Sitges

2005-03-29T10:04:00.000+02:00

Tinc un amic que fa temps que volia anar un dissabte de festa a Sitges. I vam decidir anar-hi el dissabte sant. Quina nit!

Vam arribar-hi al vespre i vam passejar una mica, fent temps per anar a sopar. Mentre fèiem un cafè vam repassar tots els nois que s'apropaven. Després de sopar vam veure que els bars estaven buits i vam decidir passejar una mica més... fins que ens vam trobar un grup de gent cantant caramelles. Ens hi vam apuntar! Ens van donar una fotocòpia de les cançons que cantaven i apa, a desafinar!

Després vam anar a un bar on ja hi començava a haver-hi gent. I vam conéixer uns anglesos que estaven allà de vacances. Vam estar tota la nit amb ells i al final ens van convidar a seguir la festa a casa seva. N'hi havia un que em feia gràcia, però no va haver-hi res a fer. En canvi el meu amic va estar amb dos! Primer amb un a casa dels anglesos i després amb un altre, que era de Sitges, a casa seva.

Vaig arribar a casa a quarts de dues (del migdia!) i evidentment la feina del pis es va quedar aturada. Quan em vaig despertar, vaig tenir el temps just per menjar una mica, dutxar-me, vestir-me i anar a fer un cafè abans de sopar i sortir de festa! Era la última nit del llaaaaarg cap de setmana!

Per cert, a casa dels anglesos vaig veure molta, massa, droga. No l'he provat mai, ni la vaig provar aquella nit, però em va impressionar la quantitat que en tenien i la quantitat que en consumien. El més trist és que això em sembla que no és cap excepció...

Canvis

2005-03-26T14:03:00.000+01:00

Avui he dormit a la meva nova habitació!
Ahir vaig començar a reorganitzar el pis i això va agafant forma. Hi ha molta feina i a vegades surten imprevistos, com un noi cordovès que vaig conéixer dissabte (què m'està passant últimament amb els andalusos?) i que va provocar que em llevés molt més tard del que tenia previst. I no vaig poder fer tot el que volia fer ahir al pis, però bé, de moment estic content amb els resultats, tant pel que fa al cordovès com pel que fa al pis!

Més canvis. Des del dia que vaig aconseguir el telèfon d'Ell, he passat per diferents sensacions molt intenses. Els primers dies, sense poder apartar els ulls del mòbil, desesperant-me perquè no em deia res per quedar. Després adonant-me que no puc passar-me el dia fotut esperant un missatge d'una persona que pràcticament no conec. I finalment decidint passar-m'ho bé i deixar el tema en background. Si es decideix a quedar, ja dirà alguna cosa i llavors serà el moment de veure si és com me l'imagino i si hi tinc alguna possibilitat.
Ahir el vaig veure al lloc de sempre. Hi havia molta gent i jo no li vaig dir res. Crec que Ell no em va veure. Em vaig quedar amb uns amics assegut a l'entrada del bar i ell era cap al fons. Més tard amb els amics vam anar cap a dintre i just en aquell moment Ell sortia. No ens va veure, però jo vaig aprofitar per dir-li hola i fer-li dos petons. Res més. No em sentia amb la necessitat de forçar la situació.
Al cap d'una estona vam canviar de bar i la història es va repetir. Quan nosaltres entràvem Ell sortia. Va passar pel meu costat i estic segur que em va veure, però jo mirava cap a una altra banda per veure si em deia alguna cosa i no em va dir res. I tampoc va dir res a un del meus amics que també el coneix.
I precisament jo havia interrogat aquest amic una miqueta abans. Feia temps que no el veia perquè la última vegada vaig veure que el saludava a Ell i després li preguntava a un altre amic seu sobre com havia acabat la cosa ¿¿¿???. L'amic li va dir que no n'havia sabut res més. Jo en aquell moment vaig decidir no que no volia saber la història, que segurament em decebria i m'allunyaria més d'Ell. Però ahir vaig preguntar-li. I la seva resposta va ser: "És un noi molt simpàtic, molt bona persona, però mantingues les expectatives baixes. Tot el que les superi serà bo.". Crec que és un bon consell, i això també em va ajudar a no forçar una conversa amb Ell ni a pensar-hi tota la nit. Veurem què passa.

I finalment, l'últim canvi que volia comentar és que he modificat les opcions del diari perquè tothom pugui deixar-hi comentaris sense necessitat d'estar registrat a Blogger. Inicialment vaig decidir no permetre els comentaris anònims per evitar-ne d'homòfobs, però al final he canviat d'idea. Això sí, em reservo el dret d'esborrar aquells comentaris que siguin ofensius, intolerants o irrespectuosos.

Curiositats

2005-03-25T20:47:00.001+01:00

Ahir vaig veure dues coses que em van cridar l'atenció. És un gran invent això que els mòbils portin càmera de fotos! Així les puc ensenyar.

Aquest cotxe tan floridament primaveral està en venda.

Aquest endoll estava en un bar. La paret dóna a l'exterior i el cable que està connectat a l'endoll prové d'un forat a la paret. Què hi deu haver connectat?

Solidaritat amb els metges de Leganés

2005-03-23T18:01:00.000+01:00

La polèmica per les pressumptes irregularitats en l'administració de sedants a malalts terminals de l'hospital Severo Ochoa de Leganés, que haurien provocat la mort a aquests malalts en una mena d'eutanàsia encoberta m'ha fet pensar en el que em va explicar un amic fa temps. La seva mare havia mort feia uns anys i després d'aquest temps ell es feia unes reflexions. Intentaré reproduir el que em va dir:

"La malaltia de la meva mare els últims mesos havia avançat molt ràpidament i la seva situació s'havia convertit en terminal els darrers dies. Se la veia molt cansada, amb son, poques ganes de parlar i cada dia que passava el dolor li augmentava. Tres o quatre dies després que jo me n'adonés que la situació era molt greu vaig rebre una trucada del metge, de la qual només recordo que em va dir que estiguéssim localitzables. Ella es passava moltes hores dormint i quan estava desperta patia molt pel dolor. Els sedants que li administraven ja no li feien efecte. Aleshores el metge va dir que li administraria un sedant molt fort i que probablement això faria que estigués dormint tota l'estona. Dos dies més tard, quan el metge la va visitar es va adonar que si estava mig endormiscada sentia el dolor i ens va demanar si volíem que li administressin un calmant encara més fort. Morfina. No va dir aquesta paraula però és el que jo vaig pensar. Vam accedir-hi. Era molt dur i alhora molt egoïsta fer-la patir només per poder-la veure desperta. Es mereixia no patir. Li van començar a donar morfina un dijous a la tarda. Divendres al matí moria. Em vaig sentir molt malament per no haver-me pogut acomiadar bé, em sentia responsable per haver estat jo qui va autoritzar a donar-li morfina.

Ara que han passat els anys me n'adono que quan el metge em va demanar permís per donar-li aquesta última medicació, potser (i espero que fos així), el que em demanava era si l'autoritzava a donar-li un sedant en una dosi prou alta com per provocar-li la mort. Eutanàsia. En aquell moment no em vaig saber adonar de la situació, no vaig saber llegir entre línies. Jo no volia que morís! Jo no volia que patís! Però ara que veig probable que el metge em demanava autorització per practicar-li l'eutanàsia em sento profundament agraït. En aquell moment, insisteixo, si és que realment el metge em deia el que ara crec haver entés, aquell home ens va fer costat de la millor manera que podia fer-ho. La malaltia era irreversible. Avançava molt ràpidament. El dolor era immens. La meva mare no feia res més que dormir. La mort se li acostava. Crec que el millor que es podia fer era avançar-la. No hauria estat humà deixar que la meva mare patís uns dies o alguna setmana més.

Sé que és el que ella hauria volgut. Alguna vegada n'havíem parlat. Qui sap si ella també en va parlar amb el metge.

Em sento molt bé per haver pres aquella decisió, encara que fos de forma inconscient."

El que sap greu és que aquest tema no estigui regulat i els metges hagin d'actuar amb extremada precaució perquè s'hi juguen la feina i una estada a la presó.

No hi vaig pensar!

2005-03-22T23:00:00.000+01:00

Avui m'he adonat que ahir, quan vaig escriure el balanç de la setmana, no vaig posar res sobre els canvis que vull fer a la meva vida. Curiós, tenint en compte que aquest diari es diu "Començar de zero" precisament per això, perquè hauria de ser un reflex dels canvis que vull fer. De fet, aquests canvis no estan definits clarament però sí que hi ha petites coses que no m'agraden i vull millorar.

Però per fer tot això necessito estabilitat, i és per aquest motiu que estic tant capficat amb el tema del pis. Fins que no el tingui canviat i m'hi senti bé, no em podré dedicar a començar a canviar coses. Espero poder començar a fer-ho la setmana que ve, ja ho veurem.

Bé, i tota aquesta reflexió justifica que a continuació escrigui la lletra de la cançó de la sèrie Ventdelplà, que acabo de veure:

Descobreix-te
i sentiràs que el camí és immens.
Prova un altre lloc per començar de nou.
Construeix-te
la vida al ritme que et marca el cor.
Obre els ulls al món.
Tu decidiràs.

Balanç - Setmana 5

2005-03-21T23:11:00.000+01:00

Bé, sembla que les coses comencen a canviar!

La setmana ha estat força dura, sobretot als vespres. Sol a casa no em sentia còmode, i finalment he començat a decidir quins canvis vull fer al pis. Ja tinc una sèrie de coses que vull comprar i ja sé que canviaré d'habitació i més o menys com la muntaré. També he decidit com vull l'habitació de l'ordinador. O sigui que això va agafant forma!

D'altra banda, la incertesa de saber si dissabte el veuria i li podria dir de quedar també m'ha fet sentir-me malament molts vespres. Al final la cosa va sortir bé, però ara estic passant per aquella agonia d'esperar que arribi el seu missatge. És dur, però feia anys que no tenia aquesta sensació.

Pel que fa al meu ex, el vaig veure dimecres, per demanar-li que evitem estar en contacte durant una temporada. Encara penso força en ell. No n'estic enamorat, però és molt dur separar-te d'una persona amb qui has estat durant cinc anys. Cal mantenir una distància per intentar ser amics més endavant.

Fàstic

2005-03-21T12:51:00.000+01:00

Això és el que sento després de llegir que els Estats Units han aprovat aquesta nit a correcuita una llei perquè es torni a alimentar i medicar una dona que fa quinze anys que està en coma i que divendres passat va ser desconnectada de les màquines que l'alimentaven i la medicaven per ordre d'un jutge.

El govern d'Estats Units ha actuat ràpid per evitar aquesta eutanàsia. No cal oblidar que en aquest país, en canvi, es permet i s'aplica la pena de mort. Reflexionem-hi.

Tu

2005-03-21T00:48:00.000+01:00

La teva mirada, el teu somriure, la teva simpatia, la teva veu, la teva naturalitat... no puc deixar de pensar-hi! Et tinc a dins del cap i no vull deixar que te n'escapis encara que no sàpiga res de tu, ni tan sols si algun dia arribarem a fer aquest cafè i què passarà més endavant.

Tinc ganes d'explicar-te tantes coses, d'ensenyar-te com sóc, de dir-te com és que t'he convidat a un cafè, fer-te saber que m'agradaria veure't cada dia al despertar-me. També vull saber com ets tu, en sé ben poca cosa, però m'agradaria tant que em deixessis descobrir-te!

Dóna'm una oportunitat. Donem-nos una oportunitat. Coneguem-nos.