Benvolguts desconeguts

A la dreta d'aquest text, podeu veure que he inclòs uns enllaços a weblogs de desconeguts. Desconeguts amb el bon sentit de la paraula. Senzillament, gent que no conec, encara que cada vegada són més coneguts gràcies als articles que van publicant als seus diaris.

Em fascina la idea que gent que no ens coneixem entre nosaltres, poguem llegir coses tan íntimes com les que estem escrivint, i a més, de forma totalment anònima. I és que potser tenim en comú més d'allò que ens pensem. Per exemple, jo també cada dia arribo deu minuts tard a la feina, em llevi a l'hora que em llevi, com li passa a la Tracy. O tinc greus problemes a l'hora de comprar-me texans, que si em van bé de cintura, m'apreten més avall, o em fan bossa al cul, o són massa llargs, o massa amples... com li passa a l'Estranya amb els sostens.

Així que aprofito per donar-vos les gràcies per haver-vos aturat a llegir aquesta pàgina, i us comunico que regularment jo em llegeixo les vostres.

No t'oblido

Avui faries 64 anys.
Mama, t'estimaré sempre.

Balanç - Setmana 6 (o quin Via Crucis!)

Hi havia bons propòsits pels quatre dies de festa. Era un bon moment per reorganitzar completament el pis, per sentir-m'hi a gust i poder començar a canviar coses més espirituals. Crec que no podré fer aquests canvis interns fins que no em senti bé al pis.

Les expectatives s'han complert a mitges. El divendres i el dissabte sí que vaig fer el que tenia previst. Tinc una habitació enllestida, l'altra està ben neta però plena de trastos i la petitona la vaig mig enllestir ahir. Avui ha de quedar acabada. Els trastos intentaré endreçar-los, ordenar-los, classificar-los i llençar els que calguin durant la setmana. I després només quedarà fer la cuina, el menjador i el lavabo, on no calen grans canvis. Només una neteja a fons.

Aquests dies he sortit molt i he dormit molt. M'ho he passat molt bé, però avui m'ha vingut una gran sensació de culpa per no haver fet el que tenia previst.

D'altra banda, la lectura casual d'un missatge al mòbil del meu ex, de fa més d'un any va estar a punt de fer-me plorar. Hem compartit tantes coses. Me l'estimo tant... El nostre problema ha estat de convivència i de no coincidir en la manera de ser. Coses del dia a dia, perquè el que és la nostra ideologia és força similar. Però les coses petites són les que ens han fet mal.

Finalment, Ell. Després de la gran alegria d'aconseguir el seu telèfon ara m'estic desil·lusionant una mica. No m'ha dit res per quedar. No sé si li hauria de dir jo. Segurament deixaré passar la setmana i quan el vegi dissabte, segons com vagi la cosa, li tornaré a fer la proposta. O potser m'aniré fent a la idea que no hi ha res a fer.

Bé, espero que el balanç d'aquesta setmana que comencem sigui més positiu. Com a mínim la setmana és més curta!

Embolics

L'escena es localitza a Barcelona. És diumenge a la nit. L'endemà és festiu, dilluns de pasqua. Dos homes surten d'un bar. Un d'ells, en Lluís, se'n va a la discoteca. L'altre se'n va a dormir. En Lluís es troba amb uns coneguts i s'ho passa molt bé ballant amb ells. Al cap d'una estona s'està embolicant amb un dels coneguts. Alarma! En Lluís està cometent un error. Per passar la nit és millor un desconegut. Ell no vol res seriós i per això sempre és millor un desconegut. Amb els coneguts sempre hi ha problemes...

Barcelona. Matinada de dilluns. Interior d'una habitació amb poca llum. Un llit. Dos homes. Han passat una gran nit, però ha arribat el moment en què en Lluís ha decidit marxar. Intenta, com pot, explicar que no vol compromisos. Mentre es vesteix, l'altre home veu que té un missatge al mòbil. Un conegut dels dos els ha vist aquesta nit a la discoteca. Li ha fet mal veure'ls. Està enamorat de qui ha estat la parella d'en Lluís aquesta nit. Què passarà ara entre ells? Què passarà ara entre en Lluís i aquest tercer home? En Lluís ha tornat a posar-se de peus a la galleda.

Dilluns de pasqua. Tarda. En Lluís està sol a casa. Li arriba un missatge al mòbil. Un noi amb qui havia estat fa uns dies li envia un missatge de comiat. En Lluís ha passat bastant d'ell i finalment aquest noi se n'ha cansat. També era un conegut.

En Lluís sembla haver après la lliçó. A partir d'ara, res de coneguts. Esperem que a més d'haver-la après, l'apliqui.

El Seny i la Rauxa

Per Barcelona es poden veure molts anuncis sobre la Cursa de Bombers. Els protagonistes d'aquests anuncis són el Seny i la Rauxa. Es podria dir que ells també són els personatges que tinc dins del meu cap.

La Rauxa em diu:

Truca'l, truca'l, truca'l! Has d'aconseguir quedar amb Ell. Si n'estàs ben enamorat. Que descobreixi com ets, segur que li agradarà! Va, que mai no has estat tan a prop seu. Aprofita la oportunitat!

El Seny em diu:

No estàs enamorat, simplement et fa gràcia i l'estàs idealitzant. No el coneixes, no en saps gairebé res. Si volgués alguna cosa ja t'hauria trucat. Treu-te'l del cap i viu la vida! Ara mateix NO pots començar una relació amb ningú. Saps perfectament que no estàs preparat.

A qui faig cas?

Sitges

Tinc un amic que fa temps que volia anar un dissabte de festa a Sitges. I vam decidir anar-hi el dissabte sant. Quina nit!

Vam arribar-hi al vespre i vam passejar una mica, fent temps per anar a sopar. Mentre fèiem un cafè vam repassar tots els nois que s'apropaven. Després de sopar vam veure que els bars estaven buits i vam decidir passejar una mica més... fins que ens vam trobar un grup de gent cantant caramelles. Ens hi vam apuntar! Ens van donar una fotocòpia de les cançons que cantaven i apa, a desafinar!

Després vam anar a un bar on ja hi començava a haver-hi gent. I vam conéixer uns anglesos que estaven allà de vacances. Vam estar tota la nit amb ells i al final ens van convidar a seguir la festa a casa seva. N'hi havia un que em feia gràcia, però no va haver-hi res a fer. En canvi el meu amic va estar amb dos! Primer amb un a casa dels anglesos i després amb un altre, que era de Sitges, a casa seva.

Vaig arribar a casa a quarts de dues (del migdia!) i evidentment la feina del pis es va quedar aturada. Quan em vaig despertar, vaig tenir el temps just per menjar una mica, dutxar-me, vestir-me i anar a fer un cafè abans de sopar i sortir de festa! Era la última nit del llaaaaarg cap de setmana!

Per cert, a casa dels anglesos vaig veure molta, massa, droga. No l'he provat mai, ni la vaig provar aquella nit, però em va impressionar la quantitat que en tenien i la quantitat que en consumien. El més trist és que això em sembla que no és cap excepció...

Canvis

Avui he dormit a la meva nova habitació!
Ahir vaig començar a reorganitzar el pis i això va agafant forma. Hi ha molta feina i a vegades surten imprevistos, com un noi cordovès que vaig conéixer dissabte (què m'està passant últimament amb els andalusos?) i que va provocar que em llevés molt més tard del que tenia previst. I no vaig poder fer tot el que volia fer ahir al pis, però bé, de moment estic content amb els resultats, tant pel que fa al cordovès com pel que fa al pis!

Més canvis. Des del dia que vaig aconseguir el telèfon d'Ell, he passat per diferents sensacions molt intenses. Els primers dies, sense poder apartar els ulls del mòbil, desesperant-me perquè no em deia res per quedar. Després adonant-me que no puc passar-me el dia fotut esperant un missatge d'una persona que pràcticament no conec. I finalment decidint passar-m'ho bé i deixar el tema en background. Si es decideix a quedar, ja dirà alguna cosa i llavors serà el moment de veure si és com me l'imagino i si hi tinc alguna possibilitat.
Ahir el vaig veure al lloc de sempre. Hi havia molta gent i jo no li vaig dir res. Crec que Ell no em va veure. Em vaig quedar amb uns amics assegut a l'entrada del bar i ell era cap al fons. Més tard amb els amics vam anar cap a dintre i just en aquell moment Ell sortia. No ens va veure, però jo vaig aprofitar per dir-li hola i fer-li dos petons. Res més. No em sentia amb la necessitat de forçar la situació.
Al cap d'una estona vam canviar de bar i la història es va repetir. Quan nosaltres entràvem Ell sortia. Va passar pel meu costat i estic segur que em va veure, però jo mirava cap a una altra banda per veure si em deia alguna cosa i no em va dir res. I tampoc va dir res a un del meus amics que també el coneix.
I precisament jo havia interrogat aquest amic una miqueta abans. Feia temps que no el veia perquè la última vegada vaig veure que el saludava a Ell i després li preguntava a un altre amic seu sobre com havia acabat la cosa ¿¿¿???. L'amic li va dir que no n'havia sabut res més. Jo en aquell moment vaig decidir no que no volia saber la història, que segurament em decebria i m'allunyaria més d'Ell. Però ahir vaig preguntar-li. I la seva resposta va ser: "És un noi molt simpàtic, molt bona persona, però mantingues les expectatives baixes. Tot el que les superi serà bo.". Crec que és un bon consell, i això també em va ajudar a no forçar una conversa amb Ell ni a pensar-hi tota la nit. Veurem què passa.

I finalment, l'últim canvi que volia comentar és que he modificat les opcions del diari perquè tothom pugui deixar-hi comentaris sense necessitat d'estar registrat a Blogger. Inicialment vaig decidir no permetre els comentaris anònims per evitar-ne d'homòfobs, però al final he canviat d'idea. Això sí, em reservo el dret d'esborrar aquells comentaris que siguin ofensius, intolerants o irrespectuosos.

Curiositats

Ahir vaig veure dues coses que em van cridar l'atenció. És un gran invent això que els mòbils portin càmera de fotos! Així les puc ensenyar.


Aquest cotxe tan floridament primaveral està en venda.



Aquest endoll estava en un bar. La paret dóna a l'exterior i el cable que està connectat a l'endoll prové d'un forat a la paret. Què hi deu haver connectat?

Solidaritat amb els metges de Leganés

La polèmica per les pressumptes irregularitats en l'administració de sedants a malalts terminals de l'hospital Severo Ochoa de Leganés, que haurien provocat la mort a aquests malalts en una mena d'eutanàsia encoberta m'ha fet pensar en el que em va explicar un amic fa temps. La seva mare havia mort feia uns anys i després d'aquest temps ell es feia unes reflexions. Intentaré reproduir el que em va dir:

"La malaltia de la meva mare els últims mesos havia avançat molt ràpidament i la seva situació s'havia convertit en terminal els darrers dies. Se la veia molt cansada, amb son, poques ganes de parlar i cada dia que passava el dolor li augmentava. Tres o quatre dies després que jo me n'adonés que la situació era molt greu vaig rebre una trucada del metge, de la qual només recordo que em va dir que estiguéssim localitzables. Ella es passava moltes hores dormint i quan estava desperta patia molt pel dolor. Els sedants que li administraven ja no li feien efecte. Aleshores el metge va dir que li administraria un sedant molt fort i que probablement això faria que estigués dormint tota l'estona. Dos dies més tard, quan el metge la va visitar es va adonar que si estava mig endormiscada sentia el dolor i ens va demanar si volíem que li administressin un calmant encara més fort. Morfina. No va dir aquesta paraula però és el que jo vaig pensar. Vam accedir-hi. Era molt dur i alhora molt egoïsta fer-la patir només per poder-la veure desperta. Es mereixia no patir. Li van començar a donar morfina un dijous a la tarda. Divendres al matí moria. Em vaig sentir molt malament per no haver-me pogut acomiadar bé, em sentia responsable per haver estat jo qui va autoritzar a donar-li morfina.

Ara que han passat els anys me n'adono que quan el metge em va demanar permís per donar-li aquesta última medicació, potser (i espero que fos així), el que em demanava era si l'autoritzava a donar-li un sedant en una dosi prou alta com per provocar-li la mort. Eutanàsia. En aquell moment no em vaig saber adonar de la situació, no vaig saber llegir entre línies. Jo no volia que morís! Jo no volia que patís! Però ara que veig probable que el metge em demanava autorització per practicar-li l'eutanàsia em sento profundament agraït. En aquell moment, insisteixo, si és que realment el metge em deia el que ara crec haver entés, aquell home ens va fer costat de la millor manera que podia fer-ho. La malaltia era irreversible. Avançava molt ràpidament. El dolor era immens. La meva mare no feia res més que dormir. La mort se li acostava. Crec que el millor que es podia fer era avançar-la. No hauria estat humà deixar que la meva mare patís uns dies o alguna setmana més.

Sé que és el que ella hauria volgut. Alguna vegada n'havíem parlat. Qui sap si ella també en va parlar amb el metge.

Em sento molt bé per haver pres aquella decisió, encara que fos de forma inconscient."

El que sap greu és que aquest tema no estigui regulat i els metges hagin d'actuar amb extremada precaució perquè s'hi juguen la feina i una estada a la presó.

No hi vaig pensar!

Avui m'he adonat que ahir, quan vaig escriure el balanç de la setmana, no vaig posar res sobre els canvis que vull fer a la meva vida. Curiós, tenint en compte que aquest diari es diu "Començar de zero" precisament per això, perquè hauria de ser un reflex dels canvis que vull fer. De fet, aquests canvis no estan definits clarament però sí que hi ha petites coses que no m'agraden i vull millorar.

Però per fer tot això necessito estabilitat, i és per aquest motiu que estic tant capficat amb el tema del pis. Fins que no el tingui canviat i m'hi senti bé, no em podré dedicar a començar a canviar coses. Espero poder començar a fer-ho la setmana que ve, ja ho veurem.

Bé, i tota aquesta reflexió justifica que a continuació escrigui la lletra de la cançó de la sèrie Ventdelplà, que acabo de veure:


Descobreix-te
i sentiràs que el camí és immens.
Prova un altre lloc per començar de nou.
Construeix-te
la vida al ritme que et marca el cor.
Obre els ulls al món.
Tu decidiràs.

Balanç - Setmana 5

Bé, sembla que les coses comencen a canviar!

La setmana ha estat força dura, sobretot als vespres. Sol a casa no em sentia còmode, i finalment he començat a decidir quins canvis vull fer al pis. Ja tinc una sèrie de coses que vull comprar i ja sé que canviaré d'habitació i més o menys com la muntaré. També he decidit com vull l'habitació de l'ordinador. O sigui que això va agafant forma!

D'altra banda, la incertesa de saber si dissabte el veuria i li podria dir de quedar també m'ha fet sentir-me malament molts vespres. Al final la cosa va sortir bé, però ara estic passant per aquella agonia d'esperar que arribi el seu missatge. És dur, però feia anys que no tenia aquesta sensació.

Pel que fa al meu ex, el vaig veure dimecres, per demanar-li que evitem estar en contacte durant una temporada. Encara penso força en ell. No n'estic enamorat, però és molt dur separar-te d'una persona amb qui has estat durant cinc anys. Cal mantenir una distància per intentar ser amics més endavant.

Fàstic

Això és el que sento després de llegir que els Estats Units han aprovat aquesta nit a correcuita una llei perquè es torni a alimentar i medicar una dona que fa quinze anys que està en coma i que divendres passat va ser desconnectada de les màquines que l'alimentaven i la medicaven per ordre d'un jutge.

El govern d'Estats Units ha actuat ràpid per evitar aquesta eutanàsia. No cal oblidar que en aquest país, en canvi, es permet i s'aplica la pena de mort. Reflexionem-hi.

Tu

La teva mirada, el teu somriure, la teva simpatia, la teva veu, la teva naturalitat... no puc deixar de pensar-hi! Et tinc a dins del cap i no vull deixar que te n'escapis encara que no sàpiga res de tu, ni tan sols si algun dia arribarem a fer aquest cafè i què passarà més endavant.

Tinc ganes d'explicar-te tantes coses, d'ensenyar-te com sóc, de dir-te com és que t'he convidat a un cafè, fer-te saber que m'agradaria veure't cada dia al despertar-me. També vull saber com ets tu, en sé ben poca cosa, però m'agradaria tant que em deixessis descobrir-te!

Dóna'm una oportunitat. Donem-nos una oportunitat. Coneguem-nos.

SÍ!!!!!!!!!

L'espera ha valgut la pena!

Fa més d'un any que el vaig veure per primera vegada.

Fa un parell de mesos que tot es va descontrolar i vaig parlar-hi també per primera vegada.

Ahir, després de tres setmanes de no saber-ne res, Ell em va donar el seu número de telèfon!!
El vaig veure arribar al lloc de sempre i es va parar just al meu costat a parlar amb un amic seu. Mentre hi parlava, estava de cara a mi. Després de parlar amb l'amic, em va venir a saludar. Jo vaig somriure i li vaig dir "amb tu volia parlar!". En aquell moment vaig començar a tremolar. Les cames no m'aguantaven i no sabia com parar les tremolors perquè no se n'adonés. Li vaig dir que sóc molt tímid, però que a vegades t'has de decidir i tirar pel dret. I tot seguir li vaig fer la pregunta: "t'agrada el cafè?". Em va contestar que sí, que a les tardes en sol prendre. I li vaig dir que si voldria quedar amb mi alguna tarda per fer-ne un. Va acceptar!!!!. Em vaig oferir a donar-li el meu número de telèfon, però ell no portava el seu i no se'l podia apuntar. Així que em vaig atrevir a fer un pas més i dir-li si em volia donar el seu. El meu objectiu era donar-li el meu i que em truqués, però bé, les coses van anar així i em va donar el seu!! Com em tremolava la mà mentre l'apuntava!!! Li vaig enviar un missatge perquè tingués el meu número.

Avui al migdia m'ha contestat i m'ha dit, entre d'altres coses: "Ja quedarem un dia". No he sabut ben bé com agafar-m'ho, però tenint en compte que em va donar el seu número, que va acceptar quedar i que m'ha contestat crec que és positiu i que potser avui no li anava bé. Tinc por que les coses es torcin, però sóc molt feliç, estic molt il·lusionat. Tot i que uns amics m'han dit que li digués per quedar avui, al final he preferit anar amb prudència, com sempre he fet amb ell, a poc a poc i bona lletra. He contestat el missatge deixant la pilota en el seu camp, li he dit que ara ja sap com localitzar-me i que quan li vingui de gust m'ho digui i ens veiem. Ah! I he afegit "esperaré el teu missatge". A veure què passa.

Aquest noi físicament m'agrada, però cada cop que parlo amb ell m'agrada més i no només pel físic. A més, hi ha hagut un parell de coincidències: tenim la mateixa professió i té el mateix mòbil que jo. Com deia fa uns dies, hauré de fer cas de Mecano i la seva "Fuerza del destino"!

Apa, demà balanç de la setmana!

Mals de cap

Avui és un dia una mica estrany. He quedat amb el meu ex per aclarir unes quantes coses. Des del dia que ens vam separar que ens hem anat veient alguna vegada, però el que jo necessito és trencar totalment amb ell per poder superar aquests cinc anys de relació. I és que encara em passo tot el dia pensant en comentar-li les coses que em passen.

D'altra banda, me n'adono que no avanço en el tema del pis. S'ha de reorganitzar tot i fer-li una neteja a fons. No sé a què espero! Crec que un cop fet això em sentiré millor a casa, però em costa molt posar-m'hi. Bé, fa pocs dies em marcava el termini de Setmana Santa. Intentaré respectar-ho i tenir el pis en ordre un cop passats els quatre dies de festa.

Finalment no puc deixar de pensar en Ell. Sembla una mica incoherent amb el que he dit abans, que recordo molt el meu ex, però em sembla que són coses diferents. Amb el meu ex he compartit molts moments, i com diu un amic meu, ara em toca passar el dol i aprendre a que la relació no serà mai més igual. També insisteixo que no vull començar cap relació ara per ara. I també dic que amb Ell no només vull tenir-hi sexe (ei, que ja posats, si hi ha l'oportunitat, benvinguda sigui!!!). No sabria dir què vull aconseguir, potser conéixer-lo una mica i veure si més endavant pot haver-hi alguna cosa. Potser només vull que em faci cas... no ho sé. El fet és que des de dissabte estic encara més obsessionat. Quan em van enviar un missatge i em van dir que era al lloc de sempre, mentre jo m'estava a casa recuperant-me de la grip em vaig sentir fatal. Desitjo que sigui dissabte per veure'l i intentar quedar-hi. Només falten tres dies. Desitjeu-me sort!

Balanç - Setmana 4

Seguim amb els resums en una paraula: llit. Aquesta setmana ha estat fàcil! No, no tenia el cap per pensar, o sigui que no hi ha cap novetat!

Salsa Rosa

Què va implicar la grip? Quedar-me a casa el cap de setmana. Per tercera setmana seguida des de que vaig prendre la determinació de parlar amb Ell que no l'he vist! El dissabte, mentre mirava Salsa Rosa a la tele, un amic em va informar que Ell era en un bar. Em moria de ganes d'anar-hi, però no era el millor moment. A més, aquella nit Ell havia sortit sol. Qui sap... m'estaria buscant? Quina ràbia! Bé, ja falta menys per dissabte. Espero veure'l! Avui és dimarts i des del cap de setmana que no me'l torno a treure del cap.

Grip

Dimecres 9 em vaig despertar a 39 de febre. I dijous, i divendres, i dissabte... Feia molt temps que no em trobava tan malament. Cansat, amb mal de cap, tos, mocs, mareigs, fred, calor... Avui dimarts 15 sembla que ja m'estic recuperant. Des d'ahir que treballo, però encara no estic bé. Paciència.

Balanç - Setmana 3

Apatia. Aquest és el resum en una paraula de la tercera setmana. Apatia perquè no he fet res al pis, no he comprat roba, no he pensat en el futur... però m'he adonat d'algunes coses. Superar la relació amb el meu ex serà més dur del que em pensava. Crec que el fet de no avançar en fer del pis el meu espai per viure és degut al fred (no em moc del costat de l'estufa) i que encara no he pensat com ho vull organitzar tot. Conclusió: anar pensant en com vull tenir el pis i per Setmana Santa, amb la caloreta, començar-ho a moure tot!

Noms propis

Abans de seguir amb més historietes quotidianes m'agradaria aclarir per què no utilitzo noms propis en aquest diari. No voldria que algú pogués accedir-hi per casualitat i s'identifiqués amb fets que explico aquí. Bé, amb els fets sí que s'hi pot identificar però si evito utilitzar noms propis tant de persones, com de locals o llocs, puc explicar les coses igualment i evitar que la persona implicada se senti directament al·ludida .

Cap de setmana (5 i 6 de març)

Es pot resumir en tres paraules: TAMPOC HI ERA!!!!
Buffff... que malament! I tot per no haver-me decidit a fer-li la meva proposta la última vegada que el vaig veure!
Però bé, hem de treure alguna cosa positiva del cap de setmana. Algú va intentar lligar amb un amic, aconstant-s'hi i dient-li: "T'agrada el cafè? (.....) Voldries fer-ne un amb mi?". M'apunto aquesta entrada! Ja sé què li diré a Ell quan el vegi!!!

Amor idiota

Finalment vaig veure la pel·lícula. En contra de tot el que m'havien dit em va agradar. El contingut, la història en si no és res de l'altre món, amb un final força previsible, però la forma, algunes de les frases que hi surten són simplement genials. Potser és que estic molt sensible, però crec que val la pena escoltar-les i pensar-hi. Ah! No em servirà de cap manera per acostar-me a Ell. No sóc tan idiota com el protagonista... o potser no tinc certa informació que ell tenia i per això no puc posar en pràctica les seves estratègies!

Silenci?

A part de ser el nom d'un bon programa del 33, el títol d'aquest post indica què hi ha hagut en aquest diari els últims dies. Però bé, ja torno a ser aquí i ara serà qüestió de posar-me al dia! Som-hi doncs!

Que n'aprenguin!

Com m'ha agradat la petició que ha fet el Conselh Generau d'Aran a la comissió que ha de redactar el Nou Estatut! Això de lliure associació amb Catalunya i el reconeixement de l'aranès com a llengua oficial al Principat m'ha sonat una mica a pla Ibarretxe, i aquí ningú no s'ha escandalitzat per aquesta proposta. Espero que això tiri endavant i poguem passar la mà per la cara a l'estat espanyol. Sincerament em sento orgullós que els aranesos vulguin estar lliurement associats a nosaltres, i en absolut em sembla una actitud separatista ni de trencament de la unitat nacional. És clar que per veure-ho potser haurem d'esperar una mica... perquè amb tot el merder que tenim muntat ara al Parlament de Catalunya, encara se'n ressentirà l'Estatut.

I és que resulta que segons CiU, en Maragall els ha acusat de quedar-se un 3% de l'import de les adjudicacions de les obres públiques. Segons el PSC no s'ha acusat directament a ningú. I els ciutadans què pensem? Doncs sempre hi ha hagut rumors que en el govern es quedaven diners per adjudicar determinats projectes a determinades empreses. No vull acusar a ningú, perquè no tinc proves, ni afirmar o desmentir aquests rumors. Senzillament dic que habitualment s'ha comentat [ara només em falta rebre una denúncia!]. Però em sembla fantàstic que aquest tema hagi sortit a la llum i s'investigui per doble via (parlamentària i judicial). Els ciutadans no podem dubtar ni un moment de la transparència del govern. I si han sorgit aquests rumors, algun dubte deu haver-hi. Que s'investigui i s'aclareixin les coses. Si no surt res, ens quedarem tranquils. I si es descobreix alguna cosa, que els responsables paguin pel que han fet! Diuen que tenim la política catalana desestabilitzada, però jo penso que això ens beneficiarà a tots.

Balanç - Setmana 2

Bé, aquesta setmana no ha estat tan desastrosa com la primera, però tampoc es pot dir que hagi estat exemplar. M'explico.

He fet més coses al pis, però encara no tinc clar com el vull. És a dir, que a part de netejar i ordenar coses, encara no sé quina habitació em quedaré ni quins canvis hi faré. Suposo que algun dia m'arribarà la inspiració. Potser quan vingui el bon temps...

Pel que fa a la part festiva, no em puc queixar! Dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge! Tots aquests dies he estat fora a l'hora de sopar, abans o després! Si segueixo a aquest ritme, hauré de trobar una fórmula per canviar els hàbits de dormir o aniré zombie tota la setmana!

I finalment, en la part més personal, puc dir que començo a assimilar la situació. Amb prou feines he parlat amb el meu ex i per primera vegada me n'he adonat que durant un temps no hi puc mantenir cap contacte. Això em fa mal. Qualsevol cosa, per insignificat que sigui, em fa venir ganes de parlar-hi i explicar-l'hi, però no pot ser. He agafat consciència que me n'he d'allunyar, que no puc dependre d'ell. Me l'estimo molt. Espero que algun dia poguem ser amics.

Hotel Axel

Continuaré el relat de l'aventura del cap de setmana amb el noi que vaig conéixer dissabte a la nit.

Vam quedar que ens trucaríem el diumenge, i així ho vam fer. Vam decidir que quedaríem a les nou per anar a sopar. Vam anar a un restaurant del Raval i ens vam estar explicant les nostres vides. Després de sopar, em va dir si volia veure l'habitació. Tots dos sabíem què implicava veure l'habitació, de fet, la nit anterior ja hi hauria d'haver anat si no fos perquè hi havia el seu amic. Vaig acceptar i vaig entrar per primera vegada a l'hotel Axel. És un hotel molt agradable, on tenen cuidat fins el més petit detall. Tot de disseny. Ens vam tancar a l'habitació cap a les onze i jo no vaig marxar fins a quarts de dues, que el dia següent havia de treballar! Crec que amb aquest noi podré mantenir una amistat. Fins i tot m'ha convidat a visitar Málaga!

El dilluns al matí em va trucar per dir-me que no sabia si podria marxar, perquè s'estaven cancel·lant molts vols per culpa de la neu. Tindríem una altra oportunitat per veure'ns el dilluns al vespre! Però al final, el seu vol va sortir al migdia, amb dues hores de retard. Així que haurem d'esperar a una altra ocasió. De tota manera, ell ve sovint a Barcelona!