Indignació

Dissabte a la tarda me'n vaig anar a la concentració que es va fer davant la catedral amb el lema "Cap confessió tindrà caràcter estatal", en desacord amb l'actitud homòfoba de l'església. La meva sorpresa [desagradable], quan vaig arribar-hi va ser veure que les escales de la catedral, on s'havia de fer l'acte, havien estat ocupades per un grup de sectaris catòlics que anaven dient "Dios te ama" i "intolerantes". Vam fer l'acte igualment, amb els crits d'aquesta gent de fons. Entre els assistents hi havia el diputat d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Herrera, a qui també es veia indignat per la presència d'aquests fanàtics. Més tard van arribar antiavalots de la Policia Nacional i la cosa no va passar d'aquí. Els organitzadors van dir que havien rebut pressions i amenaces, i que prendran mesures legals. Al final, es va intentar fer entrega al Bisbe d'una còpia de la constitució espanyola perquè es rellegeixi l'article que servia de lema a la concentració, però els radicals van impedir-nos l'accés. Em vaig posar molt nerviós i em vaig indignar quan em van advertir que anés en compte si anava sol, que aquella gent volien merder.

Bé, per passar el tràngol me'n vaig anar de compres i no vaig trobar res! Tret d'un jersei que m'agradava molt i estava molt rebaixat però m'anava enorme!!!

A la nit vaig sortir i per primer dissabte en molt temps, no el vaig veure! (a Ell). Com que tampoc hi eren els seus amics, vaig pensar que segurament hauran fet alguna cosa aquest cap de setmana, però em vaig quedar amb les ganes de dir-li per quedar un dia. Em vaig tornar a penedir de no haver-ho fet la setmana anterior.

Finalment, vaig anar a ballar, i un noi se'm va acostar. Em va agradar perquè era una persona tímida, molt natural i se'l veia molt transparent. Però d'això tampoc te'n pots fiar! Malagueny, futbolilsta i que s'allotjava... a l'hotel Axel!!! Bé, vam estar parlant molt estona i després vam començar a abraçar-nos. Va ser molt tendre.

El vaig acompanyar fins al davant de l'hotel, però compartia habitació amb un amic i no podia pujar-hi! Vam quedar que ens veuríem l'endemà. És clar que també el podia haver convidat a casa, però ell estava cansat i jo preferia visitar l'hotel, siguem clars!, encara que fos el dia següent.

Així que cap a quarts de sis vam fer un llarg comiat davant l'hotel i ens vam prometre trucar-nos el dia següent.

Sobre què va passar... ho sabreu al proper missatge!

No et diré cap mentida...

... encara que no et diré tota la veritat.

El divendres a la tarda em va venir a veure a casa aquell a qui defineixo com "l'altre noi". I abans que passés res, vaig dir-li que en aquests moments no em vull comprometre. O sigui, no li vaig dir cap mentida, però tampoc tota la veritat. Si Ell volgués alguna cosa, potser sí que m'hi llençaria de cap. Però només amb Ell! Li vaig deixar ben clar que volia evitar confusions i malentesos i ho va entendre... tot i que vam acabar embolicats. Però bé! Com a mínim sabia què hi ha per la meva part.
A la nit vaig sortir i Ell no hi era! Bé, caldria esperar un dia més.

No hi era!

Dijous passat vaig sortir a veure si el trobava a Ell. Ja l'havia vist un dijous i pensava que potser tindria sort i el tornaria a trobar. No va ser així. Tampoc calia frustrar-se perquè sabia que hi havia moltes possibilitats que no hi fos... per sort s'acostava el divendres i el cap de setmana el veuria i li podria proposar de quedar un altre dia!

Actualitzacions pendents

Bon dia!

Tinc uns quants temes sobre els quals vull escriure, però no he tingut temps! Espero poder-los publicar durant el dia d'avui. El sumari, per ordre més o menys cronològic seria:

• Dijous no hi era!
• Divendres vaig parlar amb "l'altre noi"
• Dissabte em vaig indignar amb els sectaris catòlics i a la nit em vaig frustrar per l'absència d'Ell.
• He estat a l'Hotel Axel!
• Balanç de la segona setmana
• I finalment, vull fer alguna pinzellada sobre dos temes polítics: la petició del Conselh Generau d'Aran i la sortida de l'armari del 3% de l'anterior govern.

Tindré temps d'escriure tot això avui?

Ho intentaré...

No, no i no!

Quina temptació!!!
M'acabo d'assabentar que Ell està buscant una habitació en un pis compartit... i al meu pis precisament hi ha una habitació lliure!!!
No em puc despistar! Si li ofereixo i accepta jo estaré encantat de la vida de tenir-lo a casa, però em sembla que això seria un gravíssim error. Ara mateix vull estar SOL, no puc compartir el pis amb ningú i encara menys amb una persona que m'agrada tant i que ni tan sols sé si li desperto el més mínim interés. Bufff, la carn és dèbil, però m'he de mossegar la llengua i no dir-li res!!!!! ARGGHHHHHH

Balanç - Setmana 1

Bé, ja fa una setmana que he començat de zero i potser cal anar mirant com va la cosa.

Ahir al vespre em vaig sentir una mica trist i sol. Va ser la primera vegada. Tard o d'hora m'havia de passar. És clar que vaig passar-me el diumenge a casa, sense veure a ningú. De fet, en tota la setmana va ser el primer dia que m'estava una estona relativament llarga a casa.

Aquesta ha estat una setmana de transició, suposo que es pot definir així. Em sembla que no he seguit cap dels propòsits que em vaig fer, però m'ho he passat molt bé. Això no hauria de seguir així, com a mínim s'intentarà.

Passem al resum, a partir de dilluns perquè el cap de setmana anterior va ser força normalet. Potser encara no m'havia fet a la idea que ja estava sol.

• Dilluns: bons propòsits per ordenar, reorganitzar i netejar el pis. Vaig arribar a casa al vespre i no vaig fer res més que apalancar-me davant la tele.
• Dimarts: cinema, quan vaig arribar a casa em vaig posar a l'ordinador i tampoc vaig fer res.
• Dimecres: vaig quedar amb el noi que havia conegut diumenge, vam sopar fora i vaig arribar tard a casa. Una mica de xat, però res més.
• Dijous: ui, dijous estava cansadíssim i tenia mal de cap, o sigui que aquell dia sí que no vaig fer res!
• Divendres: amb l'excusa que havia d'anar al metge i em partia la tarda, només vaig tenir temps per rentar els plats de tota la setmana. Al vespre vaig quedar per sopar i vaig sortir, per arribar a casa a quarts de sis.
• Dissabte: al matí, dormir. A la tarda sofà, tele, música, ordinador. Després vaig quedar amb un noi del xat. I després vaig tornar a casa per arreglar-me per la nit. Sopar, festa, més festa (en aquest cas només per dues persones!) i abans d'anar a dormir vaig aprofitar per anar a votar.
• Diumenge: vaig passar-me la tarda i el vespre alternant el DVD amb el 3/24 per veure com anava la jornada electoral.

Total, que sí, m'ho he passat molt bé, però les coses segueixen igual. No he pensat en el meu futur immediat ni he fet res per canviar-lo de la manera que vull fer-ho. Bé, em permeto aquesta setmana de transició, però a partir d'avui les coses haurien de començar a canviar. Sense presses, però també sense pauses.

Keep in touch!

Hormones

[Abans de res, comentar que hem votat i ha sortit que sí. No m'agrada el resultat que ha sortit, però és el que la gent ha volgut. De tota manera, ens hauríem de fer mirar el tema de l'abstenció. No faré cap anàlisi, segur que a partir de demà els diaris n'aniran plens!]

Ahir els vaig veure. A tots dos! Al mateix bar Ell i l'altre noi! Si no recordeu de què parlo... rellegiu Ell i ell. La veritat és que tenia claríssim que havia d'aconseguir el telèfon d'Ell, o si més no, quedar-hi un altre dia. I quan vaig anar a saludar-lo tenia aquesta idea al cap. Però en fraccions de segon em vaig fer enrere i només ens vam dir quatre coses sense importància. Abans de parlar-hi, un amic m'havia dit que no podia ensenyar les cartes directament, que l'agobiaria (parany! en català hauria de dir "aclapararia") i ja no voldria saber res més de mi. I potser va ser això el que em va fer canviar d'idea. Malament. Com me n'he penedit des d'ahir! Ara hauré d'esperar una altra setmana per veure'l. A més, tinc claríssim què li diré:
"Fa dies que et vull preguntar si et ve de gust quedar un dia per fer un cafè en un lloc més tranquil."
Així de senzill. Si diu que sí, fantàstic, i si diu que no em sembla que ja tindré clar que no li interesso. Millor això que estar dubtant i torturant-me constantment, no?

Potser hi ha una cosa positiva d'ahir. Li vaig comentar a un amic seu, que jo també conec, que em tallava molt parlar-hi. I em va dir que m'hi acostés i li digués que m'agrada. I jo li vaig contestar que i tant que m'agrada! Espero que, com a bon amic seu, li hagi fet arribar aquesta informació.

I pel que fa a l'altre noi, doncs... res, vam estar parlant i no va passar absolutament res. Quedarem aquesta setmana i miraré d'explicar-li com em sento i que no em vull comprometre. A veure com anirà.

Bé, i si parlava d'hormones al títol és perquè no he passat la nit a casa! Ballant, ballant, em van presentar un tercer noi que molt amablement em va convidar a veure el seu pis ;-). Per això parlava d'hormones, em sembla que les tinc una mica revolucionades!

Apa, bona nit!

Sí a Europa, NO a aquesta Constitució.

La història es repeteix. Si no en tenim prou amb una Constitució que és intocable aviat en tindrem dues. La Constitució espanyola va servir en el seu dia per avançar cap a la democràcia. Va ser un gran pas, provisional, però un gran pas. I dic provisional perquè el que era important en aquell moment no era fer una gran Constitució sinó fer-ne una. Més endavant ja es podria modificar i ser més ambiciosa. Més endavant? Han passat gairebé tres dècades i avui la Constitució espanyola és pràcticament com la Bíblia. El
que diu va a missa (mai millor dit!) i que a ningú li passi pel cap de canviar-ne ni una sola coma perquè es convertirà en un Otegi, un Ibarretxe o un Carod-Rovira. Quina por!

I amb aquesta Constitució Europea que ens volen vendre passarà el mateix. És una Constitució que no convenç a ningú (alguns per massa i d'altres per poc), però ens insisteixen que és important aprovar-la perquè Europa avanci i ens vaticinen greus crisis si no s'aprova. Un cop aprovada també es convertirà en Bíblia. Algú creu que s'aconseguirà la unanimitat que la pròpia Constitució exigeix per part de tots els països (perdó, estats) de la Unió per poder modificar-la més endavant?

Si no us interessa aquesta Constitució, no heu rebut prou informació o hi esteu en contra, diumenge és important anar a votar al referèndum no vinculant. I votar que NO per rebutjar-la o votar en blanc per demostrar la manca d'interés o d'informació.

Jo votaré que NO. I els meus motius, entre d'altres són:

• No estic d'acord que les competències que hauria de tenir el Parlament Europeu, que és qui representa els europeus, siguin atribuides als estats i no als eurodiputats.
• No estic d'acord en prioritzar el mercat europeu sobre el benestar social.
• No estic d'acord en l'obligació d'incrementar la despesa militar.
• No estic d'acord en l'Europa dels estats, en comptes de l'Europa de les nacions.
• No estic d'acord en què el català no sigui llengua oficial europea.
• No estic d'acord en què els protocols (una espècie d'annexos) de la Constitució no s'hagin fet arribar als ciutadans. Un exemple: la Constitució prohibeix la pena de mort. Els protocols, que s'aprovaran juntament amb la Constitució, permeten als estats decidir si l'apliquen en cas de guerra.
• No estic d'acord en què en molts àmbits les decisions de la Unió les hagin de prendre els estats per unanimitat. Un sol estat pot bloquejar el posicionament majoritari dels ciutadans de la Unió.

Per tots aquests motius i d'altres que segur que em deixo...

SÍ A EUROPA
NO A AQUESTA CONSTITUCIÓ

Ell i ell

Diumenge vaig conéixer un noi. Té la meva edat, és tendre, intel·ligent, simpàtic i guapo. Ens vam mig embolicar. Dimecres vam tornar a veure'ns i ens vam tornar a embolicar. Em sabria greu fer-li mal, però jo en aquests moments no vull començar cap relació. Primer perquè abans d'intentar res vull estar enamorat i en aquest cas no ho estic, amb prou feines el conec! Segon, perquè de moment estic molt bé solet. I tercer, perquè tinc una altra persona al cap... només cal llegir el que vaig escriure ahir. D'acord, a aquesta altra persona de qui parlava ahir, l'anomenarem Ell (així, amb la primera lletra majúscula), tampoc la conec però la diferència és que amb el temps m'hi he obsessionat. Tampoc tinc cap pressa per moure fitxa, de moment estic bé com estic i a saber què passarà.

En els dos casos m'agradaria conéixer-los més, però amb Ell m'hi llençaria de cap, sense pensar-m'hi, encara que la piscina estigués buida. Amb l'altre noi, m'ho prendria tot en calma. Primer conéixer-lo bé i després ja es veuria si surt alguna cosa o no. Quan estic amb ell (en minúscules, és a dir, amb el de diumenge) m'ho passo bé, però la cosa acaba aquí.

El més curiós és que, lluny d'estar passant-ho fatal, m'estic divertint molt. Serà qüestió d'aprofitar-ho!

I pel que fa a Ell, em sembla que hauré d'anar a veure Amor Idiota, la peli d'en Ventura Pons, que crec que té força a veure amb tot això que em passa. Potser en Santi Millán em dóna alguna idea de com actuar!

Enamorat d'un desconegut?

Com diu la cançó de Mecano, "Nos vimos tres o cuatro veces por toda la ciudad. Una noche en el bar del Oro me decidí a atacar (...)". Això podria ser un resum de la meva relació amb ell fins al moment. De fet ens hem estat veient mesos i mesos, però fins fa poc no m'havia atrevit a dir-li res. M'agrada massa! Em pot agradar tant algú que no conec?

Fa dues setmanes em vaig decidir a atacar. De fet, com era previsible, no em va sortir res del que volia dir-li ("i el que planejo dir-te quan hi ets tu no em surt de dins" --ei, aquesta és de Lax'N'Busto--). La conversa va ser curteta i suposo que vaig ensenyar les meves cartes massa aviat, es devia notar molt que estic... enamorat? obsessionat? penjat?

Dissabte passat el vaig tornar a veure però encara va ser pitjor, em va costar saludar-lo, i quan ho vaig fer ell se n'anava i vam parlar molt poc. Això sí, vaig aconseguir informació! Per tal de saber què pensava ("me muero por conocerte, saber qué es lo que piensas" --Álex Ubago--) li vaig dir que potser millor oblidar la conversa de la setmana anterior, que jo venia d'una festa i estava força "animat". La seva resposta va ser: "No, home, si va estar molt bé". Argh!. I va fer aquell somriure que em mata, per després dir "Ei, dos petons, no?". Buffffff... Encara no he pogut treure absolutament cap conclusió. Em sembla que tot això és positiu però, ho és? Si ho és, per què no vam allargar la conversa? És molt tímid? M'ho va dir per compromís?

El veuré aquest cap de setmana? QUÈ FAIG QUAN EL VEGI?

Apa, en el proper capítol més aventures que m'han passat aquests últims dies. I sense banda sonora ;-) !!

Closer

Acabo d'arribar del cinema, on he vist Closer. M'havien parlat molt bé d'aquesta pel·lícula, però no sabia res de l'argument. M'ha sorprès agradablement. Sí, sí, parla de relacions de parella i d'amors que sembla que hagin de durar però que s'acaben. No m'ha afectat gens. Al contrari, ha reforçat la meva teoria que l'amor per tota la vida no existeix, que les coses comencen i s'acaben, i que s'ha d'aprofitar cada moment per ser feliç. Bona nit!

Començar de zero

Avui és un d'aquells dies d'hivern en què el cel està ben serè, el sol brilla amb força i fa fred... vaja, allò que els meteoròlegs definirien com a temps anticiclònic. Bé, aquest diari que tot just estreno no és per parlar del temps però aquest dia tan clar que tenim avui em fa sentir bé i tenir ganes de seguir endavant.

Divendres passat es va acabar definitivament la meva primera relació seriosa de parella, després de més de 5 anys. Vam decidir deixar-ho estar el juny passat, però vam pensar que podríem viure junts. La cosa no ha funcionat i abans d'acabar barallats per sempre més hem decidit separar-nos.

Els sentiments que tinc aquests dies són força estranys, n'hi ha de nous, n'hi ha d'altres que ja no recordava i alguns són contradictoris. Diuen que tot canvi és traumàtic i suposo que aquest també ho serà encara que jo vulgui creure que no.

Començar de zero és el títol que he posat a aquest diari perquè és el que penso que estic fent. I és que aquesta nova situació en què em trobo no és només el final d'una relació. Jo m'ho plantejo com una oportunitat per intentar controlar i ordenar la meva vida, per canviar-ne molts aspectes. Aprendre a viure sol, fer nous amics, recuperar-ne de vells, i sobretot aconseguir sentir-me bé amb mi mateix. Parella? No, no n'estic buscant. Pot ser que arribi, però fins que no aconsegueixi encaminar la meva vida no crec que pugui funcionar. Bé, mai no se sap!

L'adreça de la pàgina capals30.blogspot.com també té la seva explicació. Tinc 28 anys, però em fa una il·lusió especial arribar als 30. Així "cap als 30" s'ha d'entendre com una mirada optimista endavant, però també una manera d'aprofitar cada moment. Ja ho sé, jo mateix m'ho dic que la responsabilitat no arriba de cop als 30, que no et fas gran d'un dia per l'altre, però alguna explicació havia de donar a aquesta adreça, no? :-)

En fi, de moment ja n'hi ha prou. Espero ser capaç de mantenir el diari actualitzat regularment i de no ser sempre tan pesat com avui i escriure coses més divertides.

Gràcies per llegir tot això!