dilluns, d’abril 11, 2005

Ha sortit el sol

Ja vaig comentar l'altre dia que passés el que passés aquest cap de setmana, el sol continuaria sortint cada dia. I, efectivament, avui ha sortit el sol!

Ahir, després de molts dubtes vaig decidir-me a enviar el missatge. No va ser exactament el que vaig posar al blog, ja que alguns amics em van recomanar uns retocs. Però si fa no fa deia el mateix amb unes altres paraules. Al cap de deu minuts em va arribar l'espera. O sigui que l'angoixant espera no es va allargar gaire. Li deia per quedar ahir al vespre i la resposta, que no transcriuré, deia que ahir no podia, que "potser un altre dia". Aquest "potser" em va deixar les coses força clares. No em va dir que el deixés en pau, però vull pensar que això servirà per tancar aquesta història... com a mínim per la meva part.

Jo no insistiré més. No el trucaré i no li enviaré missatges, però si me'l trobo el saludaré igualment. No negaré que encara tinc aquella miqueta d'esperança, però penso que ja he invertit prou energia i que aquesta obsessió per Ell no em deixa Començar de zero, que és el que hauria de fer.

La veritat és que no estic fotut. Una part de mi pensa que amb la seva resposta s'acaba tot, una altra pensa que qualsevol dia em trucarà. Però la meva decisió és no prendre la iniciativa. I si hi ha cap novetat, ja improvisaré sobre la marxa! A partir d'ara s'ha acabat fer o deixar de fer determinades coses per trobar-me'l. A passar-ho bé i a viure!

Potser us estranyarà tant com a mi la facilitat amb què faig aquest canvi i deixo de lluitar per Ell. Com ja he insistit moltes vegades és una persona que m'agrada molt, que em sembla simpàtica, però a qui no conec. Suposo que si el conegués i estigués realment enamorat ho passaria molt malament. Però no és el cas. Només tenia moltes ganes de conéixer-lo i si no pot ser, val més deixar-ho així. Potser en un altre moment de la meva vida no llençaria la tovallola, però en la meva situació actual no vull que aquestes ganes d'acostar-m'hi em condicionin de la manera que ho han fet fins ara.

7 Comments:

Blogger estranya said...

Em sap greu lo del "potser un altre dia". Però veig que estàs bé, i me n'alegro.

Ànims, i endavant amb el començar de zero!

16:37  
Anonymous Tracy said...

Ho sento.... :(
El més important es que t'ho prens bé, i que tens ganes de divertir-te, això està molt bé!
Un petonàs i una abraçada....

17:54  
Anonymous Anònim said...

Almenys va respondre ;)
Abraçada

18:24  
Anonymous Indiria said...

L'últim post és meu: Indiria.

18:25  
Blogger Lluís said...

Gràcies pels comentaris!
A veure, aquest "potser" l'he interpretat jo a la meva manera, i és el que em convé interpretar. Qui sap si un dia d'aquests em truca. Millor pensar que no hi ha res a fer i que sigui una sorpresa, no? De fet tot això ho penso amb el cap, sembla que el seny és qui s'imposa ara, però no tinc ganes d'estar-me més temps pensant què fer. No puc pretendre fer canvis a la meva vida si la meva vida està pendent d'una altra persona... que ni conec!

Quan escric això em sembla que sóc molt fred. No, no em deixa indiferent que la cosa no vagi a més. Però tampoc em posaré a plorar. És difícil d'explicar. A veure si aconsegueixo redactar-ho en algun post...

21:48  
Anonymous Jordi said...

Per mi està clar, aquest "potser" vol dir clarament "ara no és el moment per mi". Pensa que tu has fet tot allò que has pogut per acostar-te a ell però no ha sortit bé.
Tens força " y vales mucho". Continua lluitant.

13:45  
Anonymous Indiria said...

tinc ganes d'explicar-te l'apoteòsic dissabte q vaig viure.

15:34  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home