Tocant fons

Ja han estat unes quantes les persones que m'han dit que tenia aquest diari abandonat, que no donava senyals de vida, que havia desaparegut del mapa i que no sabien res de mi.

Últimament tinc la sensació que la meva vida se m'escapa de les mans. Quan vaig començar el diari, tenia la intenció de canviar moltes coses i vaig començar a fer-ho. Però ara me n'he adonat que m'he estancat, he perdut el control i les coses no van com jo voldria. No m'organitzo bé. No tinc temps de fer res, ni d'escriure al diari. No sé què vull. No sé en quin punt estic. Vaig deixant les coses per més endavant i se m'acumula la feina. Definitivament això no és el que tenia previst.

Per sort, abans que la cosa vagi a pitjor, n'he agafat consciència i m'estic plantejant recomençar a començar de zero. El principal problema és que no tinc temps de fer res. Bé, sí que tinc temps, però potser l'adjudicació de prioritats que li faig no és la més correcta. En dedico molt a estar amb els amics, en detriment d'altres coses. Però bé, això no ha de ser necessàriament dolent. El que passa és que estar amb els amics em serveix per riure, desconnectar, passar-ho bé i divertir-me. Però no per començar de zero.

Hi pensaré. I intentaré anar-ho reflectint aquí.

Hoy no me puedo levantar

el fin de semana me dejó fatal!

Això no pot ser! Últimament estic sortint massa i després arrossego el cansament durant tota la setmana. Sortir quatre dies de set és molt. El cap de setmana passat vaig sortir dijous fins les 3, divendres fins les 5, dissabte fins les 8 i diumenge fins la 1.

No sé què ho fa això. Si sortint amb els amics a menjar alguna cosa o a fer una cervesa n'hi hauria prou, entre setmana! No cal allargar-ho fins tan tard. No crec que sigui per anar a buscar "rotllo", perquè els dijous i els diumenges ni em passa pel cap, sabent que el dia següent m'he d'aixecar aviat. Potser és que no tinc ganes d'estar-me sol a casa. Però només cal que algú em digui per sortir, que jo m'hi apunto.

I bé, no hi hauria cap problema si el fet de sortir no comportés estar cansat durant la setmana. Però no és així. Estic tot el dia amb son, he de fer esforços per aixecar-me al matí i em sento cansat.

Ho hauré d'analitzar. I fer una mica de bondat... o no! :-)

Mammas Mias! ;-)

Avui és un dia històric. El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest matí la reforma del Codi Civil que permetrà que gais i lesbianes ens poguem casar en les mateixes condicions que les parelles heterosexuals.

No tinc cap intenció de casar-me. De fet no crec ni en el matrimoni (sigui hetero, sigui gai) ni en l'amor per tota la vida. Algun dia us explicaré les meves teories. Però a partir d'ara qui es vulgui casar podrà fer-ho amb qui vulgui, amb totes les implicacions que això comporta: reconeixement de la parella com a cònjugue, permís laboral per casament, herència, regulació de la separació... i sobretot, adopció conjunta.

I és que per mi és molt més important el tema de l'adopció. El dia que tingui parella (creuem els dits), ens casem o no, gràcies a la reforma aprovada avui podrem adoptar conjuntament i tenir fills en comú. Fins ara podíem adoptar a títol individual, però en cap cas els fills es considerarien fills de la parella. Finalment aquesta situació s'ha regularitzat i tindrem els mateixos drets i els mateixos deures que la resta de parelles.

Estic convençut que aquesta normalització servirà també per lluitar contra la homofòbia.

Així doncs, enhorabona a tothom!

Absència

M'he agafat un cap de setmana llarg de vacances. Ja tocava, tenint en compte que per Setmana Santa no vaig sortir de Barcelona. M'ha servit per descansar mentalment i esgotar-me físicament. He vist amics que veig molt poc i no he tingut res a fer en tot el dia, simplement el que em vingués de gust en cada moment. La veritat és que m'ha anat molt bé.

Aquesta setmana, espero que sigui veritat, acabaré amb totes les coses pendents del pis. Ja no penso gaire en Ell, però estic alerta perquè no sé què passarà quan el vegi. I s'acosta Sant Jordi... em conec i sé que m'afectarà.

Tinc unes quantes coses per explicar, però tot al seu temps. Ara només volia donar senyals de vida. Torno amb molta energia i ganes de fer coses. Ja ho anireu llegint!

Seguim amb el Papa

Però aquesta vegada des d'una altra perspectiva. Aquesta és la portada de la revista EL JUEVES d'aquesta setmana!

Ei, i jo m'agafo uns dies de festa... fins la setmana que ve!

Ha sortit el sol

Ja vaig comentar l'altre dia que passés el que passés aquest cap de setmana, el sol continuaria sortint cada dia. I, efectivament, avui ha sortit el sol!

Ahir, després de molts dubtes vaig decidir-me a enviar el missatge. No va ser exactament el que vaig posar al blog, ja que alguns amics em van recomanar uns retocs. Però si fa no fa deia el mateix amb unes altres paraules. Al cap de deu minuts em va arribar l'espera. O sigui que l'angoixant espera no es va allargar gaire. Li deia per quedar ahir al vespre i la resposta, que no transcriuré, deia que ahir no podia, que "potser un altre dia". Aquest "potser" em va deixar les coses força clares. No em va dir que el deixés en pau, però vull pensar que això servirà per tancar aquesta història... com a mínim per la meva part.

Jo no insistiré més. No el trucaré i no li enviaré missatges, però si me'l trobo el saludaré igualment. No negaré que encara tinc aquella miqueta d'esperança, però penso que ja he invertit prou energia i que aquesta obsessió per Ell no em deixa Començar de zero, que és el que hauria de fer.

La veritat és que no estic fotut. Una part de mi pensa que amb la seva resposta s'acaba tot, una altra pensa que qualsevol dia em trucarà. Però la meva decisió és no prendre la iniciativa. I si hi ha cap novetat, ja improvisaré sobre la marxa! A partir d'ara s'ha acabat fer o deixar de fer determinades coses per trobar-me'l. A passar-ho bé i a viure!

Potser us estranyarà tant com a mi la facilitat amb què faig aquest canvi i deixo de lluitar per Ell. Com ja he insistit moltes vegades és una persona que m'agrada molt, que em sembla simpàtica, però a qui no conec. Suposo que si el conegués i estigués realment enamorat ho passaria molt malament. Però no és el cas. Només tenia moltes ganes de conéixer-lo i si no pot ser, val més deixar-ho així. Potser en un altre moment de la meva vida no llençaria la tovallola, però en la meva situació actual no vull que aquestes ganes d'acostar-m'hi em condicionin de la manera que ho han fet fins ara.

La decisió

Finalment m'he decidit a enviar-li el missatge. Si avui no el veig, demà a la tarda li enviaré aquest text:

"Hola! M'agradaria molt parlar amb tu en un lloc més tranquil que on ens veiem sempre. Què me'n dius d'aquell cafè? Et ve de gust fer-lo demà al vespre?"

A veure què passa. Ja us informaré!

Incidència a la L4

"A causa d'una incidència, la línia 4 del metro té un temps d'espera superior a l'habitual"

Aquest és el típic avís que els usuaris del metro de Barcelona estem massa acostumats a sentir. Cada vegada que el sento em començo a imaginar què deu ser aquesta incidència i algun dia ja us explicaré les meves teories. Avui, però, no m'ha fet falta fer servir la imaginació.

Estava al primer vagó, just al costat de la cabina del conductor i he pogut sentir tots els missatges que li arribaven per la ràdio. Es veu que una persona ha entrat el túnel a l'estació de Ciutadella-Vila Olímpica, en direcció Barceloneta. He pogut sentir com en feien la descripció, com començava la persecució i com comentaven que havia sortit del túnel per tornar-hi a entrar.

M'hauria agradat saber com acabava la cosa, però arribava molt tard a la feina i al final he hagut d'agafar un taxi.

A partir d'ara quan hi hagi una incidència seré capaç d'oblidar-ho i tornar-me a imaginar vés a saber què o ja em quedaré sempre amb aquesta història? Bé, no crec que trigui gaire a sortir de dubtes!

Com li dic que em moro per quedar amb Ell?

[ACTUALITZAT A LES 22:25, TEXT AFEGIT AL FINAL]

Jo estava molt decidit a enviar-li un SMS, però ja no tinc res clar.

Per una banda, hi ha gent que m'aconsella trucar-lo. Això em fa pànic!!

D'altra banda, he començat a pensar que dissabte ja li vaig dir que quan li vagi bé m'avisi. No és insistir massa enviar-li el missatge o trucar-lo? A més, aquest cap de setmana i el que ve no hi sóc i no el veuré, potser esperar-me, no?

De tota manera, en principi mantinc la idea d'enviar-li el missatge, però si ho faig li enviaré dijous per quedar divendres. Després d'unes quantes propostes, he fet una selecció i de moment em quedo amb aquests (conservo el número de proposta):

Proposta 1
"Hola! Noi, m'agradaria parlar amb tu més estona i amb menys soroll que l'altre dia. Et voldria conéixer una mica millor. Què me'n dius d'aquell cafè? Et ve de gust fer-lo demà, a tal hora a tal lloc?"

Proposta 5
"Demà a les 20h t'espero al lloc de sempre. Tinc ganes de parlar amb tu."

Proposta 9
"Ei, si no et ve de gust el cafè, què et semblaria un sopar? O un teatre?"

Proposta 10
"Em deixes que et conegui una mica més? Fem aquell cafè que et vaig proposar? Demà a tal hora i a tal lloc?"

Proposta 12
"T'ho he de dir: m'agrades. No et vull agobiar, però et va bé quedar a tal hora a tal lloc? Fem aquell cafè i t'ho explico. Només et voldria conéixer una mica més. Què me'n dius?"

No n'hi ha cap que m'agradi del tot, però bé, encara tinc temps per madurar-ho...
Els missatges que he descartat es poden llegir als comentaris del post anterior.

[ACTUALITZACIÓ A LES 22:25]

He trobat el missatge adequat!!!

"Mira't http://capals30.blogspot.com"

Em sembla que li envio això i no el torno a veure mai més! Pobret, com s'espantaria!!!

Planificació del projecte

Objectiu: aconseguir quedar amb Ell per prendre un cafè.
Antecedents: si Ell no pren la iniciativa ho faré jo.
Punts crítics: es pot espantar, agobiar, aclaparar i no voler saber res més de mi.
Entorn de desenvolupament: cal decidir entre trucada telefònica o missatge sms.
Data d'inici: dimarts al migdia o dimecres al migdia.

Dubtes: Trucada o missatge?

M'encantaria trucar-lo, sentir la seva veu i poder parlar una estona amb Ell. Però si hi mantinc una conversa, em tallaré molt i no sabré cap on encaminar-la. Caldria no parlar-li només de quedar, allargar-ho d'alguna manera, però em conec i em quedaré en blanc. Em posaré nerviós, pensaré que l'estic molestant i em sentiré estúpid per la conversa. Els punts a favor de la trucada són la immediatesa de la resposta, l'espontaneïtat i el factor sorpresa amb poc temps de reacció. Els punts en contra són els que he detallat abans i la decepció que em puc endur si en aquell moment no pot parlar! Amb el que em costarà marcar el seu número em sentiré fatal si passa això.

Crec que em sentiré més còmode enviant-li un missatge. És més fred, però es tracta de buscar un text divertit, enginyós i original. Com si fos tan fàcil! A vegades les coses senzilles són les que funcionen millor. Fa uns mesos un noi em va enviar un sms senzill però contundent: "Tinc un petit problema: m'agrades molt". A mi aquest noi no m'agradava, però vaig trobar el missatge molt tendre i el vaig trucar immediatament. És clar que la situació era diferent, ja ens coneixíem. Els punts a favor del missatge són que no el pressionaré tant com amb una trucada, que hauré calculat milimètricament el text i segur que no em surto del guió i que li puc dir coses que parlant no li diria. Els punts en contra són l'angoixosa espera d'una resposta que, en el pitjor dels casos pot no arribar i el temps que pot tenir Ell per pensar-se una resposta correcta, però sense cap compromís.

A no ser que algú em faci veure que és millor la trucada, enviaré el missatge. Fins a quin punt li he d'ensenyar les meves cartes? No ho sé, intento escriure'n una primera versió, que segur que li faltarà molt per madurar.

"Hola! Noi, m'agradaria parlar amb tu més estona i amb menys soroll que l'altre dia. Et voldria conéixer una mica millor. Què me'n dius d'aquell cafè? Et ve de gust fer-lo demà?"

Patètic. I això que l'he reescrit unes quantes vegades. A veure si em concentro i em surt alguna cosa millor.